Tennis

Gaudir després del xàfec

Tennis. Navarro es presenta a la reelecció de la federació catalana amb l’objectiu de “continuar treballant” i viure un segon mandat “més dolç” un cop redreçada la penosa situació econòmica

Després de treure aigua d’un vaixell que s’enfonsava i anava a la deriva, Joan Navarro es presenta a la reelecció a la presidència de la Federació Catalana de Tennis amb la voluntat de “continuar treballant” i gaudir d’un segon mandat “més dolç”. Dilluns que ve s’enfrontarà a les urnes a Jordi Tamayo, en uns comicis que es preveuen tan ajustats com els que el 2012 li van donar la victòria en superar l’anterior president, Francesc Orriols, per sis vots (110 a 104) en la segona votació perquè en la primera van empatar. El resultat de la presentació dels avals reforça aquesta igualtat: 89 (Navarro) i 84 (Tamayo), encara que 70 clubs van presentar doble aval.

Navarro fa un balanç satisfactori malgrat que qualifica el mandat de “dur” perquè han hagut de passar dos concursos de creditors i tres expedients de regulació: “Els tres primers anys van ser duríssim. Ens vam trobar una federació en fallida tècnica i la proposta dels auditors era tancar les portes. Però vam posar en marxa la maquinària per dimensionar la federació i capgirar la situació.” El mandat de la junta directiva va estar condicionat pel deute d’uns sis milions d’euros, que han reduït en un deute bancari d’uns quatre milions d’euros a deu anys.

Durant els últims cinc anys, la junta ha centrat els esforços a desmuntar el gran castell en què s’havia convertit la federació per adaptar-la a les noves circumstàncies. Van reduir la plantilla de 240 treballadors que hi havia el 2011 a 108 a final del 2016. A més, han deixat la gestió de dos dels quatre grans centres de tennis –el de l’Hospitalet i el de Sant Joan Despí– i ara estudien què han de fer amb els dos restants: el de Cornellà i el de la Vall d’Hebron. El primer són unes instal·lacions d’uns 32.000 metres quadrats, dels quals 10.000 pertanyen a la FCT. El segon és propietat de l’Ajuntament de Barcelona i enguany acaba la concessió de 25 anys. La junta veu amb bons ulls la venda dels terrenys de Cornellà que els hauria de permetre eixugar la totalitat del deute i renegociar l’ampliació de la concessió del centre municipal de tennis de la Vall d’Hebron.

Conscients de trobar-se en una cruïlla transcendent, a la qual s’ha d’afegir l’aprovació dels pressupostos, la junta de Navarro va preferir avançar les eleccions quatre mesos abans de prendre una decisió que podria haver interferit en la gestió de la pròxima junta directiva.

El president sortint veu llum al final del túnel i afronta la revàlida motivat i amb il·lusió per acabar els projectes que havia previst. “L’últim any i mig hem pogut començar a fer més coses i a divertir-nos perquè podíem parlar de tennis. Ens agradaria veure si els projectes que hem impulsat i que ens falta completar arriben a bon port.” I hi afegeix que un dels avantatges de la seva candidatura és que “si guanyem estarem operatius des del moment zero”.

ELECCIONS

Seran el dilluns 12 de juny i enfronten Joan Navarro, president sortint, i Jordi Tamayo

NAVARRO

“Els primers anys van ser duríssims. Ens vam trobar una federació en fallida tècnica”
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.