Vaig arribar a casa gairebé amb depressió! Han estat molts mesos treballant dur amb aquest grup, suportant molts nervis, colze amb colze. Pensi que només tres jugadors –Gonzalo Cervera, José Miguel Sánchez i jo mateix– hem repetit les tres convocatòries que hi ha hagut des del mes de març, perquè només nosaltres tres som capaços d’invertir temps, diners i salut en l’handbol platja. El cas és que tinc una sensació de buidor. En vull més! Ja s’ha acabat?

És que en aquest esport es crea un vincle molt gran entre companys. Fins i tot amb l’equip femení. Les noies estaven més contentes que nosaltres amb la nostra victòria a la final!

En l’handbol platja els partits sempre són molt ajustats. Has d’estar concentrat al cent per cent, perquè l’exigència és total. I no, no pensava que seríem campions. Rússia és molt forta, Hongria també, i Croàcia… Però en aquest esport un bon treball d’equip et pot fer guanyar. Hem treballat amb confiança màxima els uns amb els altres i ho hem aconseguit.

Defensar. M’havia de buidar en i controlar el Hagi Touré, que no sortís de mare. Em van dir que defensés i és el que vaig fer.

Sí, la rutina m’avorreix. Vaig marxar del Granollers a La Roca quan em van proposar baixar una categoria. A La Roca vaig viure un dels meus millors anys: vaig engegar una empresa que em va anar molt bé i, quan va acabar la temporada, em van oferir jugar a l’Asobal amb el Villa de Aranda. Després d’una temporada a Aranda de Duero, em vaig centrar en els meus estudis i vaig decidir tornar a La Roca. Però, a dos dies per començar la lliga, em va arribar una bona proposta de Luxemburg i vaig marxar. He estat tres anys i mig en una lliga menor, però en desenvolupament, on m’han triat dos cops millor defensor i he estat campió…

Fa un parell d’anys era una activitat complementària per a mi, però ara no em plantejo la vida sense l’handbol platja. La meva xicota, la Sabine Stockhorst, és la capitana de la selecció alemanya, els meus millors amics pertanyen a aquest món i, des de diumenge, sóc campió d’Europa… L’any passat vaig decidir invertir més temps en l’handbol platja i ara mateix, a més de jugar-hi tant com puc, miro de tirar endavant un web que es diu Beachandball.com, juntament amb la meva xicota. Volem que sigui el web de referència en l’handbol platja i, de moment, ja tenim 3.500 seguidors.

Sí, i tant. Amb 29 anys no volia acabar la meva carrera a Luxemburg i, per sort, ho he aconseguit. A la Sabine li va arribar una bona oferta, d’un equip de segona divisió d’Alemanya, i va posar com a condició que em busquessin equip. Ara jugo en el SG Leutershausen, de la tercera divisió. Un dels meus objectius és aprendre alemany.