Avui, el Tour gaudirà de la segona jornada de descans en una situació insòlita els últims anys: 29 segons separen el primer i el quart, és a dir, el britànic Chris Froome (Sky) del colombià Rigoberto Uran (Cannondale). Entremig, el sard Fabio Aru (Astana), a divuit segons, i el francès Romain Bardet (AG2R), a 23. L’escassa diferència reflecteix la igualtat o més aviat la no-superioritat del britànic respecte de les tres edicions en les quals va acabar campió. Però sobretot hi ha la sensació d’inestabilitat constant i que en qualsevol moment la cursa es pot trencar i un els quatre candidats pot quedar eliminat. Aru i Bardet s’han atrevit a desafiar un Froome que no transmet l’autoritat d’altres edicions, però el sard i el francès també han deixat entreveure llacunes, possiblement pròpies de la inexperiència, com dissabte, quan Aru va cedir el mallot groc a causa d’una mala col·locació al final.

Ahir, es va viure un nou exemple de la debilitat del mallot groc. Froome va patir seriosament durant vuit quilòmetres per no perdre el tren de la resta de favorits, en la quinzena etapa entre Laissac-Sévérac-l’Église i Le Puy-en-Velay, amb un port de primera en el tram inicial i un altre en els últims quaranta quilòmetres. Precisament abans d’aquest segon obstacle muntanyós, el Peyra Taillade, al britànic se’l va veure incòmode en el pilot mentre que l’AG2R enduria el ritme. Froome va quedar tallat i en la persecució va perdre tots els companys excepte Nieve. Va connectar, però breument. De sobte va començar a perdre posicions i va haver de parar perquè Kwiatkowski li canviés la roda de darrere perquè la seva estava trencada. Ahir els rivals no el van esperar i l’AG2R va continuar fort aïllant Froome, que va necessitar que Landa, integrat amb els favorits, es deixés caure per ajudar-lo. En total, vuit quilòmetres d’estrès per a Froome, que va acabar salvant la papereta, encara que evidenciant una altra vegada menys fortalesa.

Bardet va culminar l’esforç de l’AG2R amb un intent d’atac a 31 quilòmetres de meta al qual es va afegir Uran, però que no va tenir èxit. Els favorits es van reagrupar i no hi va tornar a haver moviments fins a la cota de Saint-Vidal de quarta categoria, al tram final. El britànic Simon Yates (Orica) i el sud-africà Louis Meintjes (UAE), primer i segon de la classificació dels joves, es van atacar, però sense conseqüències. Demà Yates vestirà el blanc per onzè dia. Qui va intentar treure suc d’aquesta circumstància va ser l’irlandès Dan Martin (Quick-Step), que es va desmarcar del grup del mallot groc i va poder esgarrapar catorze segons que li van permetre passar de la cinquena a la quarta posició.

Els favorits van arribar plegats a meta i Froome va buscar en l’esprint uns segons que no va trobar perquè ningú va badar. Demà jornada de transició cap als Alps, on dimecres i dijous es viuran dos dies intensos i que han d’aclarir una mica el panorama.