Tennis

Wimbledon

Ganes de plorar

Federer es va emocionar quan va veure els seus fills. Les llàgrimes de Cilic van ser fruit de la “impotència i no pas del dolor” per una butllofa al peu

El suís pujarà avuidel cinquè al tercer lloc ATP i ja té garantida una plaça en la copa Masters de Londres

La final d’ahir serà recordada perquè mai abans l’havia guanyada un tennista de tanta edat –Federer amb 35 anys–, perquè és la segona amb menys jocs després de la que es va endur Lleyton Hewitt el 2002 contra l’argentí David Nalbandián –6-1, 6-3, 6-2– però també pels plors dels dos contendents, per l’emoció que es va desprendre del resultat i de les seves circumstàncies. Marin Cilic va plorar “d’impotència per no poder donar el cent per cent del meu tennis, no pas de dolor” durant el partit i també en els parlaments posteriors. Li feia mal una butllofa en la planta del peu que li va sortir en les semifinals i es veia impotent davant de l’extraterrestre Federer que, quan està fi com ho ha estat en aquest Wimbledon, fa venir ganes de plorar als rivals. El suís ha unit a la universalitat dels seus cops una condició física perfecta, la dosificació en l’elecció de tornejos evitant la promiscuïtat i també estalviant-se el desgast innecessari durant els partits. Quan té un break favorable, defuig el cos a cos en els jocs en la restada que no se li posen de cara. A més de tot això, ha afegit un sentit tàctic que li va inculcar Stefan Edberg, un mestre en la matèria, quan va ser el seu entrenador. Cilic va començar el partit amb molta força i sense por. Federer va saber aturar el ritme i moure’l cap endavant amb cops tallats que el van incomodar. Una lectura òptima en un moment clau.

Federer també va plorar. Tot just acabar el partit les llàgrimes van irrompre en el seu esguard emocionat. Quan va aixecar el cap i va veure que la seva llotja semblava una guarderia perquè van fer entrar els seus quatre fills –les dues bessones grans i els dos bessons més petits– va recaure, una imatge que va donar la volta al món enmig del protocol sempre exquisit i la sobrietat que caracteritza Wimbledon. El suís, que s’assegura una plaça en la copa Masters –l’altra garantida la té Nadal– ascendirà avui del cinquè al tercer lloc de l’ATP rere Murray i Nadal en una temporada per emmarcar en què ja s’ha endut dos Grand Slam –Austràlia i Wimbledon– i ha guanyat tres títols més: els Masters 1.000 de Miami i Indian Wells i el torneig de Halle.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)