Ha mostrat alguna fissura com mai abans, però serà el protagonista de la foto final de diumenge a París de la mateixa manera que en les dues últimes edicions i el 2013, sempre que no hi hagi cap contratemps en les dues últimes jornades. Ahir, Chris Froome (Sky) va superar els darrers obstacles sense angoixes, ans al contrari, va tornar a mostrar la seva faceta més autoritària i va domesticar els rivals. Ni les duríssimes rampes del gegant alpí Izoard ni cap dels rivals que li trepitjaven els talons en la general –tenia el colombià Rigoberto Urán (Cannondale) i el francès Romain Bardet (AG2R) a 27 segons– el van fer tremolar. Ara tan sols li queda la contrarellotge de demà a Marsella (22 km) per allunyar totes les ombres definitivament, assaborir el quart Tour i començar a pensar si encara li queden cames per entrar en el club reservat dels quatre corredors amb cinc victòries a París. En canvi, la contrarellotge sí que ha de servir per aclarir el podi final. Ahir, Bardet, que s’hi va tornar a deixar la pell i va tenir l’equip endurint la cursa, va avançar Urán en la general, però només té un marge de sis segons respecte del colombià, que és superior en les etapes cronometrades.

El menú era suculent, però els escaladors més ben classificats van afrontar el primer final de la història a l’Izoard tips de muntanya, escassos de força, i van cedir el protagonisme als aventurers, que es van agrupar en una escapada inicial de 54 unitats, entre les quals Pauwels, Bakelants, Chavanel, Navarro, Roche i Atapuma. El grup es va desintegrar al coll de Vars, un port de primera de deu quilòmetres i amb rampes de més del 10%. Alexei Lutsenko (Astana) va coronar el cim en primera posició i va deixar entreveure que tenia cames i ganes de fer alguna cosa important. Edet, Navarro, Grmay, Hardy, Lutsenko, Gallopin, Sicard i Atapuma es van quedar sols al davant anant cap a l’Izoard, i poc abans de començar l’últim ascens rellevant del Tour 2017, Lutsenko va accelerar i va iniciar tot sol una aventura estratosfèrica.

Mentrestant, al darrere, el gran grup també s’havia aprimat per l’elevat ritme de l’AG2R i, més endavant, de l’Sky, i havia escurçat perillosament la diferència de temps amb els escapats. A sis quilòmetres de meta, Atapuma va caçar Lutsenko i van rodar un tram plegats. Però ni van poder col·laborar ni disputar-se la victòria entre ells perquè van quedar sense forces per afrontar les rampes més dures de l’Izoard. Barguil i Contador, que havien rodat tot el dia amb els favorits i no havien hagut de fer una despesa tan gran, van sortir com una bala veient possibilitats de guanyar en una etapa de prestigi. Però mentre que al bretó se’l va veure fresc i decidit, el madrileny no el va poder seguir i es va fondre a la mateixa velocitat que ho fa un gelat al sol. Barguil va confirmar la condició de millor escalador del 2017 en el Tour, va caçar Atapuma, últim supervivent de l’escapada, i el va deixar enrere per celebrar la segona victòria en el Tour d’enguany. Aquesta, sense precedents, perquè a l’Izoard no s’hi havia instal·lat mai la meta. A més, va aportar una nova alegria al Sunweb, que ha protagonitzat un Tour excel·lent: quatre victòries d’etapa i les victòries en la classificació de la muntanya (Barguil) i de la regularitat (Matthews).

Al mateix temps que es lliurava la batalla final per l’etapa, els favorits es desafiaven per darrera vegada a més de dos mil metres d’alçada. Si l’AG2R havia imprès un ritme fort, el de l’Sky no ho va ser menys, amb un pletòric Kwiatkowski a davant. El sard Fabio Aru no va revertir les males sensacions del dia anterior i va continuar lluny de la versió que havia mostrat dies enrere. Es va despenjar i va acabar perdent un minut amb els rivals i totes les possibilitats de pujar al podi final. L’irlandès Dan Martin (Quick-Step) també va provar sort, però tampoc en va poder treure rèdit i va continuar instal·lat a la sisena posició.

En el moment clau només van resistir els més forts de la general. La fortalesa de Froome va quedar clara quan Landa va accelerar deixant enrere el seu cap de files –amb el seu vistiplau–, Bardet i Urán, buscant posar un peu al podi. Encara que tampoc se’n va sortir. A tres quilòmetres de meta, Bardet va posar tota la carn a la graella, conscient de la seva inferioritat en la contrarellotge per desempellagar-se d’Urán, però el colombià el va seguir sense immutar-se. Froome també. Tots tres i Landa van recórrer el tram final plegats, i si hi hagués hagut alguns metres més haurien posat en perill la victòria d’etapa de Barguil.

Avui es preveu una jornada de descompressió en el pilot i una última oportunitat per als equips que encara no han guanyat res o per als ciclistes amb comptes pendents en la jornada amb més quilometratge (222 km), que transcorrerà per la Provença, entre camps d’oliveres.