[Riu] Sí una mica sí que va ser que passava per aquí... Vaig decidir competir-hi fa tres setmanes. Estàvem a Les Angles, al Pirineu, i vaig anar a Valença. I també vaig fer el de Dunkerque, fa un parell de mesos. M’agrada fer aquestes curses.

Sí, fa dos anys, el 2015. Però ara han canviat el circuit de ciclisme i s’hi fa una pujada bastant dura. Diuen que hi ha molts punts de gir... A les sèries mundials ara estan fent circuits molt més exigents. I a la gran final de Rotterdam també serà un circuit molt i molt ratoner. Pensem en la gran final i també en la resta de proves: Yokohama i Hamburg ja els han canviat. Ara el d’Edmonton també i sembla que Montreal també ho serà, de ratoner. Tocarà fer arrencades i punts de gir...

M’ho va dir a Hamburg. I va ser una sorpresa, però em va beneficiar. Com que hi havia l’europeu de clubs avui [diumenge], un club s’hi va interessar perquè corregués per ells. Ella va aprofitar-ho i va fer el campionat individual.

Sí, és clar que jo el que no volia era anar mirant enrere i ser forta en la bici. Però que hi fos ella va anar bé, ens vam entendre i vam treballar: vam obrir [duien 30 segons a la T1 i era 1:10 a la T2]. Fent la bici tranquil·la també hauria tingut possibilitats. Tinc un bon nivell i estava preparada per a qualsevol escenari.

Sí, al final cada any compta, és experiència que tinc. I vaig millorant. Si no és entrenant és competint.

Com a experiència està bé però tampoc val la pena desviure’s. És una prova més i som les mateixes que competim durant tot l’any. La gran diferència és el nivell mediàtic: la gent que potser no està tan a l’aguait de l’esport està més pendent de tu. Però, a nivell esportiu, a les Sèries Mundials a vegades hi ha més nivell. Els Jocs són més el reconeixement de la gent i dels mitjans, et dones a conèixer.

Jo quan vaig agafar-la en la transició ja em vaig trobar la roda que havia punxat. I la vaig canviar. Quan faltaven dues voltes per acabar, i estava en un tercer grup, se’m va trencar el casset. Es va desenganxar un pinyó quan anava a fer la pujada perquè vaig canviar massa de pressa. I per tornar a baixar la cadena no baixava, el pinyó ja estava desenganxat. Va ser impossible...

Queda lluny, però sí que ho tenim en compte, perquè han entrat els relleus i el sistema de classificació canviarà: serà mitjançant els relleus perquè no hi volen més gent competint. Es classificarà primer el país i, després, les places que sobrin, per rànquing. Al final no serà ser competitiu en un olímpic sinó en els relleus. I si es pot guanyar medalla hi anirà qui hi hagi d’anar. Tenir possibilitats de medalla és important i crec que és el que m’està fent trobar noves motivacions.