Més esport

LUCÍA SAINZ

JUGADORA DE PÀDEL

“Encara tenim molt de recorregut com a parella”

“Guanyar dos tornejos seguits ens ha servit perquè la gent ens conegui, però encara queda molt per explotar”

“El World Padel Tour està fent expansió a les xarxes i això és bo per a l’esport i per a les jugadores”

Viu un dels millors moments des que va decidir dedicar-se al pàdel. Amb Gemma Triay, amb qui fa parella des del 2016, ha aconseguit instal·lar-se en el graó número 3 del món, per sota de les bessones Sánchez Alayeto i la canària Marta Marrero. Lucía Sainz (Barcelona, 5 d’octubre del 1984) és prudent tot i els dos títols que ja ha aixecat enguany i, amb els objectius del curs complerts, espera tancar les quatre proves que li queden amb bons resultats.

Aquest cap de setmana arriba el campionat de Catalunya al Polo, el seu club. Quines sensacions té?
En tenim moltes ganes. L’aturada per la lesió de la Gemma no va ser positiva perquè era obligada però ens ha anat bé per abaixar el ritme. Portàvem molta tralla a sobre. Ens ha anat bé per descansar el cos i el cap.
Guanyar a Granada i a Saragossa és l’explosió definitiva de la parella?
No. Queda molt. Fa un any i vuit mesos que juguem juntes, fa quatre dies com qui diu. I ens va bé però encara no ens coneixem al cent per cent encara que sembli mentida. Queden moltes coses per millorar. Que potser se’ns ha conegut a partir d’aquí? Sí... Però encara queda per millorar. Tenim molt recorregut. Falta compenetració, canvis de lloc, algunes jugades d’estratègia..., i cadascuna té coses a millorar.
Com ha estat la seva evolució com a parella?
Impressionant. Des del meu canvi a la dreta, com la connexió amb la Gemma..., tot ha anat molt ràpid. I hem arribat a complir els objectius molt ràpidament. Hem passat del 4 al 3 molt de pressa. I ja ens parlen del 2. Però no ens marquem la progressió per números sinó per millora de parella. Si millorem de joc, segur que vindran millores de posició, però no al revés.
Quan va fer el canvi de jugar al revés per fer-ho al ‘drive’, en què es va centrar?
Sobretot, en els canvis de posició. He canviat de joc perquè la Gemma juga d’una manera però el canvi de costat només és de posició i de moviments. A l’esquerra treballes molt més la cama dreta i a la dreta, al revés. A l’inici, la cama esquerra m’explotava de sobrecàrrega.
Què tenen les parelles que fa temps que es mantenen a dalt i estan per sobre seu?
Les germanes Sánchez Alayeto, sobretot, són una parella molt consolidada. Has d’estar molt bé físicament i de cap. Hi ha parelles que tenen molt cap i menys cops. Ho has de tenir tot molt equilibrat. Per arribar, que és molt complicat, però sobretot per mantenir-te.
El seu ‘boom’ ha anat lligat força amb el creixement de la marca World Padel Tour?
Jo vaig començar a jugar amb la Marta Ortega el 2012, aproximadament. Però el gran canvi ha estat amb la Gemma Triay. M’ho he pres més seriosament. Al principi no es podia viure d’això i m’entrenava una hora cada tres dies. Ara ho he ordenat tot. I he aconseguit, gràcies als patrocinadors, deixar les classes.
Què estan fent bé en el World Padel Tour?
Principalment, han apujat els premis. Esperem que pugin més perquè, comparat amb els nois, cobrem gairebé una quarta part. I les de dalt podem viure del pàdel, però hem d’aconseguir que les primeres cobrin bé i que això repercuteixi més avall. Que puguin deixar de fer classes elles també. Que pugin el nivell i la visibilitat. Això s’està fent bé. Sobretot, en les xarxes. I això genera patrocinadors. És una roda.
En quina direcció anem? S’equipararà? En el campionat de Catalunya hi ha el triple de parelles masculines que femenines.
Tant de bo. Però comparar llicències és complicat. Els nois sempre volen competir i a les noies, en general, els costa una mica més. Les dones, a més, tenen l’hàndicap de tenir fills. En l’àmbit professional, les dones fan els mateixos viatges, hotels, etc. i cobren menys. Tant de bo s’arribi a equiparar algun dia.
S’esperava ser on és?
No. La veritat. Era un somni i treballava per això però no estava ben enfocada. No m’entrenava bé, feia massa classes... I el canvi de jugar amb la Gemma ho ha professionalitzat molt. Dins la pista però també fora.
Vostè va fer el pas del tennis al pàdel. És una direcció normal.
És natural però cada vegada es veurà menys. Hi ha nanos que ja comencen a agafar cops de pàdel des de l’inici. A mi m’ha anat bé i del tennis en guardo un record molt important. Al pàdel et diverteixes molt, però el tennis té un component romàntic. Pel bé del pàdel és bo que els xavals comencin perquè genera expansió. Però hi ha coses del tennis que crec que també són importants.
Va anar becada als EUA com a jugadora de tennis.
Amb 18 anys, només jugava campionat en l’àmbit català. I com que amb els dobles em va anar a bé a Fresno vaig intentar-ho. Vaig jugar alguns ITF però ho vaig deixar. M’ha anat millor amb el pàdel [riu].

“La Lucía és molt alemanya”

Asseguren amb somriures murris que fan vida normal durant els tornejos. “Rutina, tot molt centrat en la competició i Netflix. Molt Netflix”, coincideixen totes dues, que creuen que la sèrie ‘Sense identitat’ ha marcat un abans i un després. Ara s’han enganxat a ‘Stranger things’. Estan encantades l’una amb l’altra. “És molt alemanya i m’estira en els entrenaments. Jo soc molt competitiva i necessito incentius. Els entrenaments em costen més”, analitza Triay.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.