Això sembla. Encadenem sis victòries i un empat en les últimes set jornades. Podrem afrontar l’eliminatòria de la copa EHF amb les millors sensacions.

Que tothom vaig preparat per al que pugui passar [riu]. El que és clar és que aquestes terceres eliminatòries de la copa EHF no són mai fàcils i normalment fins al final no es decideix quin equip és el que passa o no a la fase de grups. Intentarem, en tot cas, que passi com en les tres temporades anteriors que vam poder continuar endavant.

Tot el que sigui guanyar ho signo. Hem de ser conscients, però, que és un rival molt dur i que a casa seva no serà fàcil i, per tant, hauríem de portar un bon marge de gols.

En aquests últims entrenaments ho hem acabat d’estudiar, però després del sorteig l’Antonio Rama ja ens va dir que és un equip dur, que defensa molt fort, amb una porteria amb molta experiència. En definitiva, un equip bastant complet i preveiem que serà una eliminatòria bastant ajustada.

N’hi ha diversos. Jugar la final de la recopa el 2010 és un record maco, però si me n’hagués de quedar amb un triaria la final a quatre de la copa EHF de Nantes, el 2016. Des de les primeres eliminatòries vam tenir partits de característiques èpiques, sempre resolent en l’últim segon la victòria o sumant els punts que ens permetien aconseguir la classificació, o obtenir uns marges que ningú s’esperava [...]. Era un equip que potser ningú s’esperava que arribés tant lluny i va ser una sensació molt especial. Un cop a Nantes, vam fer una semifinal molt digna contra els amfitrions i guanyar el partit pel tercer lloc al Chambéry va ser molt especial.

Sí, és clar, tot i que l’equip ha canviat. Sempre hi ha moviments; jugadors que venen i d’altres que se’n van. Quan ja ho has viscut una vegada sempre tens ganes de tornar-ho a repetir i, per què no, arribar a la final. Hem d’anar pas a pas, però quan jugues la copa EHF es respira un ambient diferent.

Els últims anys sí que hem accedit a aquestes posicions nobles de la lliga, i això fa que els jugadors també vulguin venir aquí. La il·lusió, el compromís i l’amistat que tenim al vestidor, juntament amb el cos tècnic, suma i fa que mantinguem un nivell molt alt i a vegades fins i tot rendim per sobre del que ens esperàvem. La dinàmica d’entrenaments és molt positiva i fa que puguem lluitar per objectius molt macos.

És un altre partit especial, tant per als aficionats com per als jugadors. És una altra història, perquè és el derbi català d’una altra competició, però intentarem oferir la nostra millor versió. Per possibilitats econòmiques, físiques i per historial som molt diferents, però jugant a casa ens intentarem fer forts i aconseguir el que puguem.

De moment les coses ens estan sortint bé en la lliga, però sabem que ara ens vindran partits complicats, com el mateix del Barça a casa i les sortides a Lleó i Guadalajara.

Estic acabant la carrera d’administració i gestió immobiliària i, mentrestant, vaig fent alguna feina. És veritat que l’handbol a Espanya no té el nivell de professionalisme que quan jo vaig començar, però en les últimes temporades s’està recuperant. En tot cas, la crisi econòmica ha tingut un vessant positiu i ha servit perquè tots els jugadors siguin molt conscients que quan abandonin la pràctica esportiva han d’estar preparats i tenir estudis. Quan jo vaig començar, el 80% dels jugadors potser no tenien aquesta mentalitat que ara sí tenen tots. Avui dia, tots treballen o estudien i després venen a entrenar-se.

L’ambient del vestidor és molt maco, amb molta gent jove. Hi ha nanos des dels 18 anys fins als que superem els 30, com l’Álvaro, en Marc i jo mateix. No és que sigui molt gran, però amb els anys la mirada al vestidor canvia. Entens les coses d’una manera diferent i la preparació física és més exigent perquè el físic tampoc no és el mateix.

Això deu anar lligat amb el rendiment general de l’equip. Hi ha dies que surt millor o pitjor. En tot cas, ara és quan arriben les càrregues fortes, amb dos partits per setmana i s’haurà de veure com respon el cos.