Adel Mechaal va fer 27 anys fa just una setmana i la seva carrera atlètica, lluny d’estancar-se, sembla que va vent en popa. En pocs dies tancarà un 2017 per emmarcar. L’aposta per entrenar-se a la residència Blume de Madrid, a les ordres d’Antonio Serrano, ha sortit rodona i el migfondista palamosí ha estat capaç de brillar en diversos fronts: des de l’eclosió amb el títol europeu de 3.000 m en pista coberta a Belgrad, la progressió amb el quart lloc en els 1.500 m del mundial a l’aire lliure de Londres i la confirmació amb el subcampionat europeu de cros, diumenge a l’hipòdrom de la població eslovaca de Samorin.

En l’àmbit espanyol no ha tingut rival i s’ha imposat amb suficiència des dels 3.000 m indoor a Salamanca, al campionat de cros a Gijón i el doblet en els 5.000 m i els 1.500 m d’una jornada tempestuosa a l’Estadi de Serrahima de Barcelona. Més enllà dels campionats oficials, Mechaal també ha brillat en diverses cites de la prestigiosa Lliga del Diamant, amb tres segons llocs en els 3.000 m de Londres, Rabat i Birmingham. En les dues reunions britàniques només va cedir amb l’intocable Mo Farah. El mèrit del migfondista palamosí és haver signat aquests grans resultats en una situació personal delicada, amb l’amenaça d’una suspensió al damunt com una espasa de Dàmocles per una suposada triple falta a l’hora de facilitar la seva ubicació en el programa Adams antidopatge de seguiment individualitzat. Un calvari d’un any que va finalitzar a finals de juliol, quan el Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) li va donar la raó i el va eximir de qualsevol responsabilitat.

En tot cas, tots aquests afers ja formen part del passat i Mechaal ha iniciat el curs 2017/18 amb molt bones expectatives. Amb 27 anys acabats de fer, el mig fondista del New Balance considera que té moltes coses a dir en l’atletisme d’elit: “Encara no he arribat al cim. Hi ha un moment que arriba el declivi de l’atleta, però jo per sort vaig complint i vaig in crescendo. Els 27 anys és una bona edat per anar adquirint la maduresa competitiva i esportiva, i mentre segueixi complint i superant-me serà un bon senyal. Espero que encara faltin molts anys per al declivi.” Entre els aspectes positius del 2017 també hi ha el fet d’haver rebaixat les seves marques personals tant en 1.500 m (3:34.70) com en 3.000 m (7:35.28), que, a més, suposa un nou rècord català.

Tot i no ser un gran especialista, l’atleta empordanès elogia els beneficis del cros: “És fonamental per a qualsevol corredor. Endureix psicològicament perquè, a més, coincideixen en la mateixa prova des d’especialistes en 1.500 m fins a maratonians. Aporta molt amb vista a la campanya de pista, on jo em sento molt més còmode.” A Mechaal no se li podrà retreure determinació a l’hora de lluitar pels seus objectius. Després del cros de Samorin ho va deixar ben clar: “Ho he donat absolutament tot. Si al final hagués esprintat amb Özbilen [el campió] m’haurien hagut d’ingressar.”