Lleó s’escalfa

No va ser tan fàcil per al Barça. En un contraatac dels locals, els àrbitres van expulsar Aron Palmarsson per un lleuger contacte sobre el llançador de l’Ademar, una decisió controvertida que va deixar el conjunt blaugrana amb dos homes menys. Costoya, l’home més en forma dels lleonesos, i Rodrigo Pérez Arce ho van aprofitar per retallar la distància mentre el públic xalava de valent. Tot i la velocitat i el nerviosisme que havia adquirit el final del primer temps, el Barça es va mostrar molt serè, va saber gestionar a la perfecció els moments de tensió i es va endur quatre gols de marge al vestidor.

Després de la represa, el guió no va variar gaire respecte del primer temps. A l’Ademar li va costar Déu i ajuda trobar porteria en l’inici. El Barça controlava bé el partit i només dues aturades de mèrit de Cupara, el porter local en el segon temps, va fer aixecar el públic. Mem, N’Guessan i Valero Rivera seguien oferint un bon to ofensiu, mentre Pérez de Vargas feia un recital sota els pals. Va trontollar durant cinc minuts la sobrietat i l’autoritat del conjunt blaugrana, que va veure com l’Ademar s’acostava en el marcador. Un parcial de 6-2 basat en una ferma defensa dels lleonesos i un contraatac efectiu van fer reactivar el Barça, que s’havia ennuegat un pèl en l’equador del segon temps.

Entrerríos, en mode playmaker, va saber donar el punt de calma i tranquil·litat que requeria el moment del partit i el Barça va acabar el duel, de nou, amb autoritat. El central blaugrana va saber trobar Syprzak a la zona del pivot quan els llançadors es van encallar.

Fins al final no va cessar la lluita cega de l’Ademar, conduït per l’esperit del sempre efusiu de Rafa Guijosa, però el Barça va acabar alçant la seva tretzena copa Asobal, la setena consecutiva. Mai en tenen prou, els homes de Xavi Pascual, que dirigeix un equip insaciable.