L’efecte 2000

La jugadora de waterpolo Paula Leitón (Terrassa, 2000) i l’atleta Jaël Bestué (Sant Cugat del Vallès, 2000) trenquen esquemes, per talent i per resultats. Prodigi de precocitat i amb un físic especialment dotat per al waterpolo (1,87 m i 100 kg), Leitón, que ja va ser olímpica als Jocs de Rio amb només 16 anys, ha fet un pas endavant aquest curs i va ser designada la millor boia del mundial absolut de Budapest, en què el combinat de Miki Oca va obtenir la medalla d’argent. Del mateix color va ser la medalla que es va penjar la velocista santcugatenca en el mundial juvenil de Nairobi (Kenya). Bestué, de pare guineà i mare catalana, va ocupar el segon lloc del doble hectòmetre, una distància tradicionalment dominada per velocistes nord-americanes i caribenyes, després d’esmicolar el seu rècord estatal de la categoria (23.61) en una fita històrica per a l’atletisme del país.

La seva intensa dedicació a l’esport comporta sacrificis i han hagut de renunciar a moltes de les activitats que fan la majoria de noies de la seva edat. Les experiències viscudes, però, les compensen a totes dues amb escreix. “Al principi, em va afectar, perquè vaig haver de deixar el meu institut per venir al CAR [Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat]. Les altres noies tenen més temps per sortir, per reunir-se i dediquen més hores als estudis i, és clar, m’he acabat distanciant d’algunes perquè, moltes vegades, no puc quedar, ni participar de les activitats que proposen. De totes maneres, mantinc les amistats més importants i n’he fet d’altres de noves aquí al CAR, amb esportistes que saben què és el dia a dia de l’entrenament”, explica Bestué. Segurament pel fet de tractar-se d’un esport col·lectiu, l’evolució de Leitón ha anat més rodada: “Jo he destacat de molt petita, però ha estat juntament amb les meves companyes de waterpolo. Elles han anat creixent amb mi i, aleshores, ho he portat molt bé. Fora del waterpolo, a la gent sí que li sorprèn el que he aconseguit i no acaben d’entendre tot el sacrifici i que dediqui tantes hores als entrenaments. Els sobta que hagi competit en uns Jocs Olímpics amb només 16 anys.”

Més enllà de sacrificis i entrenaments, tant Leitón com Bestué porten amb orgull el fet d’haver nascut l’any 2000, com si el canvi de segle i de mil·lenni els atorgués una aura especial. Un valor afegit. “És un any molt bo. En atletisme hi ha una generació molt bona. Fins i tot, entre els nascuts el 2000, hi ha més nivell que entre els un o dos anys més grans, del 1999 i el 1998”, assegura amb convicció la subcampiona mundial juvenil. I la boia remata: “És un any molt bo, sens dubte. La selecció juvenil, amb majoria d’integrants del 2000, va obtenir aquest estiu el títol europeu a Novi Sad.”

Tant Leitón com Bestué tenen un llarg camí per recórrer i un futur esperançador en el món de l’esport, però són plenament conscients que aquesta vida té data de caducitat. Totes dues també tenen els seus plans en l’àmbit acadèmic. A Bestué, que fa el segon curs del batxillerat científic, li agradaria estudiar medicina. Leitón es decanta pel batxillerat social i la carrera de dret.

A les portes de la majoria d’edat, no les va preocupar especialment el fet de no poder votar el passat 21 de desembre, el mateix dia que es feia aquest reportatge. “La política no m’interessa gens. N’estic al cas perquè són uns moments molt importants per a la història i has d’estar informat, però per fer 18 anys i tenir l’oportunitat de votar no és el que més m’apassiona ara.” diu Bestué. Leitón assenteix: “També n’estic al cas, però com que encara no haig de decidir m’ho miro una mica de lluny. La veritat em fa més il·lusió treure’m el carnet de conduir que no pas votar.” Amb o sense majoria d’edat, Leitón i Bestué continuaran creixent durant l’any 2018 i intentaran donar més visibilitat a l’esport femení, que tot i els èxits evidents, consideren que encara és molt escàs.