A la cinquena va anar la vençuda i Espanya es va penjar l’or europeu. Després de caure amb Rússia el 1996, amb Suècia el 1998, amb França el 2006 i amb Alemanya fa només dos anys, el combinat espanyol va trencar la maledicció del campionat d’Europa. La defensa, que ja havia estat clau durant tot el campionat dels espanyols, va ser determinant en una segona part perfecta del conjunt estatal, que va acabar golejant Suècia. Un premi a un col·lectiu que, dirigit pel sarrianenc Jordi Ribera, ha sabut trobar la fórmula perfecta que realça el treball coral per sobre de tot.

Abans, però, Suècia havia tingut el control del partit. A base de córrer, una de les seves grans armes, i amb el pivot Jesper Nielsen fent gala de les seves habilitats. El combinat espanyol no trobava situacions clares d’atac i quan els jugadors de la primera línia podien llançar des de la distància es trobaven un Mickael Appelgren molt inspirat sota els pals. Quan Espanya s’acostava en el marcador es tornava a encallar en atac. Els suecs se sentien còmodes sobre la pista blava i Espanya revisava el llibret d’instruccions del partit per intentar reaccionar. Sterbik va donar relleu a Rodrigo Corrales a la porteria espanyola, però no va ser fins el segon temps que Jordi Ribera va tocar la tecla.

La selecció estatal, que havia marxat al vestidor dos gols per sota en el marcador (12-14), va fer una segona part excelsa. La disposició defensiva 5-1 dels espanyols –que en els primers moments també mutava amb un 4-2 molt intens– va treure de polleguera els suecs. Fins a dos temps morts van demanar des de la banqueta escandinava per intentar fer retocs, però no se’n van sortir. Un parcial de sis gols a un en els primers deu minuts després de la represa va ser decisiu. La segona unitat espanyola, liderada per un Aitor Ariño i un David Balagué molt inspirats, va conduir el recital. Però qui va endur-se totes les mirades va ser el veterà Arpad Sterbik, que va encadenar diverses aturades de mèrit i va acabar decidint el duel. El porter espanyol va passar, en només quatre dies, de veure l’europeu des del sofà de casa a penjar-se un or que, fins ahir, es resistia a la selecció espanyola.