Hi ha una bona qualitat de vida, són mediterranis. A més, ara estic a una hora i mitja d’avió de casa. Quan entrenava a Qatar em quedava més lluny.

Em coneixen, sí. L’handbol és el segon esport del país. Tot es va paralitzar el dia de la final.

A Tunísia em van oferir un projecte de tres anys, a més de l’oportunitat de disputar el mundial i, potser, els Jocs. L’objectiu és la copa d’Àfrica del 2020, que es disputa a Tunísia i classifica per als Jocs Olímpics. En aquests dos anys i mig que queden haig de rejovenir l’equip.

Tot el que no fos jugar la semifinal, fins i tot la final, hauria estat un mal resultat. Amb tot, teníem unes quantes baixes molt importants, com la de Wael Jallouz. Vam fer debutar vuit jugadors i altres van haver d’assumir un protagonisme que no tenien. Arribàvem a la competició amb uns condicionants que feien pensar que seria difícil ser campions. A més, Egipte, el gran rival, era un equip fet, molt contrastat. Un cop a la final, però, la millor gestió va fer que en determinats moments tinguéssim més encert.

És el títol que més ressò ha tingut dels que he aconseguit com a primer entrenador, sens dubte. Com a auxiliar, per exemple, el 2005 vaig estar en el cos tècnic de Xesco Espar quan el Barça va guanyar la Champions. També he aconseguit alguns títols com a primer entrenador, a Qatar.

M’oferien millorar el contracte, però tenia ganes de fer un pas endavant i liderar un projecte. I va sortir l’oportunitat de Doha, en un equip on hi ha la majoria de jugadors que Valero Rivera té a les seves ordres en la selecció de Qatar. Vaig assumir el repte i em va anar molt bé. Això va fer que es fixessin en mi en altres països, sobre tot els del món àrab. I per això em va arribar l’oferta de Tunísia. Segur que també hi va tenir a veure la feina que vaig fer en les categories inferiors del Barça perquè els tunisians m’oferissin la regeneració de la seva selecció.

Sí, certament. Necessites un temps per acostumar-te a la seva manera de fer. La diferència principal és el que fan fora de la pista, els hàbits higiènics, que en diem tècnicament. Com descansen, quant de temps descansen, com es preparen... Ara tenim un bon grapat de jugadors jugant a Europa i tenim la voluntat que en surtin uns quants més, perquè les condicions de treball i els entrenaments siguin millors.