És una setmana gran a casa de les germanes Farré Colomina. Diumenge passat l’Ainara i la Gisel·la van aixecar la primera copa de la Reina amb l’Astralpool CN Sabadell –eren les dues úniques de la plantilla que s’estrenaven en aquest sentit, a part del tècnic, David Palma– i aquest migdia disputaran el primer assalt per accedir a una final a quatre de l’Eurolliga per primera vegada. Esperen que això sigui el principi d’una trajectòria fructífera, que van començar a llaurar fa gairebé una dècada, el dia que el tedi va fer que l’Ainara, com tantes altres jugadores, canviés la natació pel waterpolo i la seva germana la seguís.

Canviar d’esport aquàtic no significava triar el camí més planer. Pujar al tren en marxa d’un dels millors equips de la història de l’esport català no és una empresa fàcil perquè les butaques són limitades i no tothom té la categoria suficient per ocupar-les. És un club exclusiu. Fa uns mesos, al final de la temporada passada, van pensar que se’ls escapava l’oportunitat de fer el salt i que s’haurien de reivindicar en un altre club. Però el canvi sobtat de tècnic al Sabadell també va suposar un gir en les seves carreres. “Estàvem fora. Jo tenia l’opció d’anar al Mediterrani per tenir més minuts, però perdia l’oportunitat de jugar en un equip quatre cops campió d’Europa, amb tot el que això significa, com per exemple tenir pràcticament tota la selecció espanyola que et xuti a cada entrenament. Les dues opcions eren bones. No sabia què fer. Ho vaig viure amb impaciència”, recorda l’Ainara. A la Gisel·la, que el curs passat va jugar al Rubí cedida, se li van obrir les portes del primer equip mentre debatia quina de les diferents propostes que havia rebut li interessava més. “Quedar-me al Sabadell era la millor opció. Estar envoltada de jugadores amb molta experiència, que t’aconsellen i t’ajuden en tot. Els entrenaments són de molta qualitat”, reconeix la petita de la saga, que al matí s’entrena al CAR amb la federació espanyola i a la tarda a Sabadell.

Guanyar la copa va suposar complir un objectiu. “Sempre ho somies, però penses que mai arribarà”, admet l’Ainara, encara que tenen més fites a part dels títols: “Es tracta de ser una esponja, fer un aprenentatge mirant i observant com es fan les coses, quines decisions es prenen en cada moment..., es tracta d’això i disfrutar-ho”, hi afegeix.

Els detalls i les circumstàncies compten i ho saben. Per això confien eliminar La Sirena Mataró i continuar vives en l’Eurolliga. “Classificar-se per a una final a quatre és molt complicat i formar part de l’equip també”, reconeix la Gisel·la.