Futbol sala

Europa com a antídot

El Barça Lassa es veu les cares, avui (21 h, beIN) en les semifinals de la UEFA Futsal Cup, amb el Movistar Inter, vigent campió

El conjunt blaugrana anhela el tercer ceptre europeu per trencar amb tres temporades sense títols

De Lleida a Saragossa. Del 2012 al 2018. La primera UEFA Futsal Cup de la història del Barça sempre plana en el record quan arriben les grans cites continentals. “Totes les final four que he disputat tenen un component especial, però l’ambient a les grades del pavelló de Barris Nord va ser espectacular. Inoblidable. Tant de bo gaudim d’alguna cosa similar amb l’equip d’ara, que potser som menys experimentats però tenim molta set de títols i estem molt il·lusionants per aquesta competició”, recorda Sergio Lozano, un dels referents de la plantilla blaugrana i dels pocs que han disputat les quatre finals a quatre europees de la secció. Aquell 2012, a Lleida, s’escrivia un dels primers capítols d’uns anys gloriosos per al futbol sala blaugrana. Sis anys després, ha plogut molt; d’aquell equip només queden el mateix Lozano i Paco Sedano, el capità, la renovació ha estat gairebé total i l’aire fresc en forma de cos tècnic i jugadors joves necessita un triomf per consolidar el nou projecte. Hi ha set de triomf, en un vestidor que fa un any i mig que camina junt des de l’arribada d’Andreu Plaza i tot el seu cos tècnic a la banqueta. Després de dues temporades de davallada sense guanyar res, el Barça va decidir emprendre un rumb diferent: la temporada passada, en què tampoc es va guanyar res, va servir per madurar i apuntalar els fonaments, i el camí, a vegades feixuc i poc agraït, ha acabat duent el conjunt blaugrana a una nova final a quatre europea, la cinquena de la història del club, tres anys després. Lleida (2012) i Bakú (2014) van coronar el Barça, Tbilisi (2013) el va veure caure en semifinals i Lisboa (2015) va presenciar, en la final, una de les caigudes més cruels. Europa ha de ser l’antídot a gairebé quatre anys sense aixecar cap títol.

Quan avui comenci a rodar la pilota (21 h, beIN), tot s’esvairà i el Barça Lassa tindrà a davant el seu etern rival, el Movistar Inter. Un clàssic d’alt voltatge, però aquesta vegada a Europa. El Barça, que arriba a la cita pletòric de forma, ha encadenat diverses golejades de mèrit en els últims cinc partits de lliga, mentre que els madrilenys, vigents campions de la competició europea, arriben a la cita en una trajectòria irregular. Perdre la final de la copa d’Espanya va fer mal als de Jesús Velasco, que no han aconseguit un bon nivell de futbol sala en les darreres setmanes. De fet, el Jaén, botxí en la copa d’Espanya, va superar-los fa una setmana a domicili en l’últim partit de lliga abans de la competició europea. “Darrerament els hem pres una mica la mida i crec que ens tenen una mica més de respecte”, considera Andreu Plaza, el tècnic del Barça, tot i que el balanç de partits enguany és de tres empats i un triomf madrileny. “Les sensacions ens situen en un paradigma diferent de les darreres vegades”, matisa Marc Tolrà, que no podrà jugar la semifinal per sanció. Dyego, entre cotons, és l’únic jugador que arriba un pèl just a una cita en què Plaza haurà de prescindir d’un jugador i deixar-lo fora de la llista de convocats que s’ha de donar conjuntament per als dos partits.

LES FRASES

Lleida va ser espectacular. Tant de bo gaudim igual amb aquest equip, que va sobrat d’il·lusió
Sergio Lozano
Jugador del barça lassa
Crec que els hem pres una mica la mida i ens tenen una mica més de respecte
Andreu Plaza
entrenador del barça lassa

L’Sporting, favorit davant el Györ

El conjunt portuguès, subcampió de la UEFA Futsal Cup de la temporada passada, arriba a la final a quatre pletòric. Imbatut en la lliga portuguesa (23 victòries i només un empat) i havent assolit el bitllet per a la fase decisiva de la competició continental amb autoritat. L’Sporting busca avui (18 h, beIN) la seva tercera final –la primera va ser el 2011– d’una competició que mai ha guanyat. Els portuguesos, però, no se’n poden refiar ni un pèl, del Györ hongarès, la ventafocs dels semifinalistes. L’equip que dirigeix l’exblaugrana Javi Rodríguez, que ja va entrar en la final a quatre fent saltar la banca, intentarà repetir una gesta èpica i colar-se en la gran final. A més de la diferència de potencial, el Györ té tocats algun dels seus referents i no podrà comptar amb el gadità i ex del Barça Álex Constantino, sancionat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)