Chris Froome (Sky) va caure el primer dia del Giro, a Jerusalem, i en totes les etapes de muntanya havia anar perdent temps respecte dels seus rivals fins a veure’s en una situació inèdita en una gran volta, més de tres minuts perduts i amb un rum-rum al seu entorn sobre la necessitar d’abandonar i preparar-se per al Tour. El seu orgull de campió, però, i la seva millora dels últims dies va provocar ahir una situació inesperada. El campió britànic va atacar en la part més dura del temible Zoncolan, la porta de l’infern, que en diuen a Itàlia, i va cavalcar cap a la meta per assolir una victòria que el reivindica com a gran figura i que el manté en la lluita per la general en la setmana final, tot i que encara haurà de pedalar força. Ho haurà de fer, sobretot, perquè el líder, Simon Yates (Mitchelton) va mostrar una resistència superba al desafiament de Froome fins al punt que va estar a punt d’atrapar-lo en uns metres finals angoixants per als dos britànics.

També es va defensar amb ungles i dents Tom Dumoulin (Sunweb), que tot i cedir 37 segons, continua ben viu en la lluita per la victòria. Ara és a 1:24 de Yates però amb una contrarellotge a l’horitzó –dimarts a Trento– en què serà el gran rival a batre. Pozzovivo (Bahrain), Pinot (FdJ) i López (Astana) van sobreviure enmig de la bogeria dels tifosi , alguns assaltant literalment els corredors amb disfresses de mal gust. A la pujada final abans de l’atac de Froome el seu company Wouter Poels va provocar una escabetxada total del grup de favorits amb un ritme infernal. Els escapats tampoc van tenir cap possibilitat. Els equips dels favorits van treballar des del Passo Duran, a 50 km de l’arribada, per permetre als seus líders jugar-se els uns contra els altres la victòria d’etapa.

L’etapa d’avui serà una altra prova de foc. Els favorits afrontaran dos ports seguits de segona en els últims 30 km.