Va ser un dia especial perquè hi ha jugadors que la temporada vinent ja no estaran amb nosaltres, i els aficionats els van acomiadar com es mereixien, perquè són jugadors que han complert i ho han intentat donar tot pel club. Pel que fa al balanç de la temporada, jo crec que ha estat força bona per tal com han anat les coses. Podíem haver-ho fet millor, però amb tots els inconvenients, perquè a vegades les temporades no venen rodones, estic molt satisfet de com ens hem aixecat dels sotracs.

L’any passat jo ja pensava que l’equip havia rendit per sobre de les expectatives, i la gent aquest cop les ha fixat al límit d’on vam acabar la temporada passada, però sempre hi ha condicionants. Sens dubte aquest curs hauríem d’haver fet alguna cosa més en la Champions. També penso que l’equip que ens va eliminar, el Montpeller, ja estem veient on està, a punt de guanyar la lliga francesa i classificat per a la final a quatre de Colònia. L’any passat vam estar per sobre i aquest hauríem d’haver avançat més, però això va com va. No puc comparar un any amb l’altre, tots són diferents, i a vegades els resultats surten millor o pitjor.

Aquest equip ja ha demostrat que s’hi pot tenir confiança, i que se’n dubti és el que no he entès. El fet de tenir una ensopegada com la que vam tenir i quedar fora de la competició europea contra un rival potent, i per això es perdi la confiança en l’equip, no ho entenc. Nosaltres no l’hem perdut mai, i prova d’això és que sempre hi som.

Totalment. Em sembla que aquí estem exigint molt, i em sembla correcte, però també hem de ser conscients de qui tenim al davant. Potser falta una mica d’humilitat, i no em refereixo a l’equip.

Això ho dieu molt vosaltres. Però reitero: ens falta una mica d’humilitat.

Buscar una raó és buscar excuses. La baixa de Lasse condiciona, que Aron Pálmarsson s’incorpori tard a l’equip condiciona, condicionen moltes coses, però no és cap excusa perquè hauríem d’haver fet més. A vegades les coses no surten bé perquè s’ajunten tots els astres, i això forma part de l’esport. No són matemàtiques. Això no treu que en Lasse Andersson és un jugador molt important per a nosaltres, evidentment.

És una pregunta per a ell. El Valero ha volgut decidir el seu futur i jo el respecto.

Nosaltres sempre treballem amb temps i amb possibles recanvis de qualsevol jugador que pugui tenir un problema. Quan vam saber que podria marxar, vam actuar i vam treballar. Se’n va en Valero i en vindrà un altre [Casper Mortensen] al seu lloc.

Doncs suposa el que he demanat: confiança. Era una cosa que estava parlada amb el club des de feia molt de temps i teníem clar que era la línia a seguir. I des del primer moment m’han demostrat tota la confiança del món. Anem treballant en una línia que hi ha gent que li pot agradar i a altra gent, no. Però seguirem per aquest camí, intentant portar jugadors molt joves, i amb molt de nivell, i que acabin d’explotar aquí. Ara mateix és l’única manera que tenim per poder competir al màxim nivell. Hi haurà vegades que ens sortirà bé, i d’altres que no. Ara és l’única via i la que hem escollit.

Soc una persona de club, i el fet que es confiï en la meva feina és un orgull.

Sens dubte, aquí a vegades ho cremem tot per un resultat. Som extremadament extremistes en totes les coses. Penso que la feina de la gent s’ha de valorar en un cert context. El curt termini en les valoracions sempre és molt dolent, tant si fas coses bones com dolentes.

Des del club, mai.

Els entrenadors el que hem d’intentar és que els jugadors plantegin un model de joc, però són ells els que estan a la pista i nosaltres els hem de facilitar tota la seva tasca. Per a mi un equip en què, independentment dels resultats, es vegi el compromís de jugadors com el Viran Morros, que sap que se’n va i s’està deixant l’ànima al camp, doncs és un motiu d’orgull. És una qüestió d’estar-li molt agraït, a ell i a tots els companys, per la manera com ho donen tot. I això és el més rellevant de l’equip.

Ja ho he dit més d’un cop, no s’ha valorat, però no sé si amb el temps es valorarà o no. Les valoracions importants són les que fem nosaltres. D’altra banda, és normal que es posi el focus en l’equip que ens va guanyar, perquè van jugar molt bé i van jugar millor que nosaltres i, per tant, quan va acabar el partit els vam felicitar, i ja està. Ho he dit més d’una vegada, quan perdem, doncs l’endemà ens aixecarem i tornarem a lluitar per intentar tornar a guanyar. I màxim respecte pels rivals. El Granollers ho està fent molt bé i chapeau per a ells.

A vegades aquestes frases fetes intenten justificar coses. El Granollers ens va guanyar, i no vam perdre nosaltres. Ho van fer tot per guanyar-nos i ho van fer molt bé. I quan un equip ens guanya és mèrit de l’equip que ens guanya. Tenim molt posat el focus en el Barça, i això és una errada. Per això dic que falta una mica d’humilitat en l’entorn blaugrana. És un menysteniment cap als rivals pensar que els resultats només depenen de tu.

Una qüestió és el que volem i una altra, el que podem. M’agradaria córrer molt, però si no tenim suficients jugadors per córrer no podrem fer-ho. Si vols jugar molt ràpid i resulta que els jugadors que tens són pocs, arribarà un moment que els cremaràs, i es tracta d’intentar distribuir les càrregues. El que és clar és que la temporada vinent canviarà la nostra manera de jugar en algunes coses.

Ja ho veurem. No ho explicaré, evidentment.

Sí, però ja hem vist aquest any la progressió de l’Aleix Gómez. Els jugadors que arriben del planter són de molta qualitat, però estem intentant lluitar per uns títols molt complicats. Molts d’aquests jugadors requeririen uns minuts que en el primer equip probablement no podrien tenir. Estic molt satisfet de la feina que s’està fent amb la base i dels nanos que aniran pujant en el futur. L’exemple més clar és l’Aleix.

No. La temporada vinent hi haurà un canvi important pel que fa a la configuració del segon equip perquè estem intentar trobar jugadors que puguin apropar-se al nivell del primer equip, joves que es puguin anar formant. Moltes vegades no valorem que un jugador jove com en Dika Mem va arribar amb 18 anys i ni tan sols el vam fer passar pel segon equip. Vam fer una aposta directa cap al primer equip. Si aquest jugador l’haguéssim passat pel B segurament la gent diria que és un jugador que s’ha fet aquí i, en canvi, el que hem fet és accelerar aquest procés en un nano de 18 anys que és un fenomen, però que s’ha de fer. Ara mateix el que estem fent és això. Captar jugadors que siguin poderosos, joves i que puguin explotar aquí perquè quan exploten a fora no tenim possibilitats de portar-los.

El segon equip canviarà bastant, però hi ha jugadors que ja estan en un procés i ja tenim força nanos que hem portat de fora que estan evolucionant. Que evolucionin no vol dir que puguin arribar necessàriament al primer equip, vol dir que milloren. No tots els que passen poden arribar al primer equip, és impossible.

Segur.

Intentarem guanyar, com sempre, i ells ens intentaran guanyar a nosaltres, com ja han demostrat. Ens agradaria poder acabar el curs guanyant, però tampoc forçarem cap dels jugadors que tinguin algun problema que pugui repercutir amb vista al futur. El que segur que no hi serà és en Wael Jallouz.