Patinatge

RAMON BASIANA

PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE PATINATGE (2002-2018)

“Barcelona 2019 serà un punt d’inflexió”

“El producte és molt potent. L’hem de mimar, l’hem de cuidar i fer una gran organització, perquè és el que ens ha de donar el futur en el nostre esport”

M’agradaria un govern tan fort com fos possible. Pel procés seria important constituir el Consell de la República
És millor haver ajornat els WRG fins al 2019. Quan ens ho van dir, però, se’ns van posar els pèls de punta
La federació catalana i l’espanyola tenim el mateix pes en l’organització, i això està funcionant
La pista de velocitat s’instal·larà provisionalment a la plataforma del zoo marí. Després es posarà al CAR
Em molesta que es digui que la gent de l’esport no pot parlar de política. Som l’únic sector del món que no ho podem fer

Ramon Basiana (Manresa, 1957) té les idees molt clares i les sap transmetre amb entusiasme. El febrer passat va ser reelegit per quart cop president de la federació catalana i viu amb il·lusió el seu cinquè mandat, que ve marcat per la disputa, l’estiu del 2019 –del 5 al 14 de juliol–, de la segona edició dels World Roller Games, la nineta dels seus ulls. Un esdeveniment multitudinari que aplegarà entre 4.000 i 5.000 esportistes construït a partir d’una idea que ell mateix va proposar al món fa més d’una dècada: el mundial de mundials del patinatge. Basiana proclama que l’organització, la participació i la implicació han de marcar un punt d’inflexió.

Quins són els objectius principals del seu cinquè mandat?
A banda dels World Roller Games, que són prioritaris, estem fent un nou organigrama de funcionament. Fa deu anys ja ho vam fer i els objectius es van complir. Des del canvi de seu, augmentar el nombre de llicències des de les 12.000 fins a les 25.000... Ara els grans objectius són arribar a les 50.000 llicències, o sigui doblar el nombre en uns deu anys. També hem de potenciar les noves modalitats. En l’elaboració de l’organigrama hi intervenim els directius, els alts càrrecs de la federació i també els treballadors. Ens permetrà fer un salt qualitatiu.
És factible, complicat o utòpic doblar el nombre de llicències?
Hem de permetre que la gent de les noves modalitats participi des de dins. El que no podem fer és marcar-los nosaltres la pauta. Han de ser ells els que han de dir com ho volen fer. Fins ara havíem tingut quatre modalitats: l’hoquei sobre patins, hoquei en línia, el patinatge i el patinatge de velocitat. En els WRG hi haurà onze modalitats, o sigui set més. Algunes són complicades quant al tarannà. Quan ens hi acostem com a federació ens veuen amb recel, i és totalment lícit. Els expliquem que només volem donar-los cobertura i que ells han de decidir cap on volen anar. Quan això ho veuen, entren i participen.
El recel també és per part dels tradicionalistes...
Han d’assimilar les noves disciplines i també han d’aprendre de la frescor de les noves modalitats. De vegades, la gent de les modalitats tradicionals estem massa tancats, i ens hem d’obrir. Per això els jocs són un moment important també per a les modalitats de sempre, per fer el salt qualitatiu necessari.
Com afecta el 155 el dia a dia de la federació?
De la subvenció del 2018 no s’ha fet res i tenim pendent un 20% del cobrament de la del 2017, que això sí que depèn del 155. Estem així totes les federacions, i n’hi ha moltes que estan patint. Nosaltres estem passant un bon moment econòmic. Tenim una pòlissa de crèdit que no hem tingut necessitat de tocar. Estem tranquils. Veníem d’un inici dur, l’any 2002. Entre el 2002 i el 2006 va ser tot molt complicat. Ens vam estrènyer el cinturó. El drama no són només les federacions, són els clubs. Tots els que l’any passat van anar a competicions internacionals encara no han cobrat i no saben si enguany tindran subvenció.
Malgrat tot, el patinatge català viu un moment molt dolç.
Quan vam recuperar la gala del patinatge al febrer vam premiar gairebé 200 persones. Dels Roller Games hi va haver un centenar de catalans, una brutalitat.
Com sorgeix la idea dels WRG?
El 2004 la vam presentar com una de les nostres propostes en el nostre reconeixement internacional. Vam aportar una idea que crèiem que era important. La unificació dels mundials de totes les modalitats. Si s’hagués fet en aquell moment tindríem un recorregut brutal. Ara ens hem d’anar adaptant. S’ha fet molt gran sense tenir gaire clar cap a on ens portarà tot això. Sabatino Aracu, el president de la FIRS, ho va madurar i ho va tornar a treure del calaix deu anys després.
Li han reconegut l’autoria?
Potser no ho han dit públicament, però quan vaig anar a veure Aracu i li vaig dir que Barcelona estaria interessada a organitzar els Roller Games, se li va obrir el cel. Vaig veure el projecte al web de la federació internacional. Vaig consultar amb l’Isidre Rigau, un dels grans programadors d’esdeveniments esportius de Barcelona, i em va dir que pagava la pena. Vam parlar amb les institucions, i tothom hi va estar d’acord.
I després es va reunir amb l’espanyola, la federació que va detonar la revocació per part de la FIRS de l’admissió de la catalana com a membre.
Jo em reuneixo amb Carmelo Paniagua i li dic que és un projecte que hem de fer conjuntament. Quan els vaig trobar tots dos junts, Paniagua i Aracu, durant el mundial de Reus 2014, els vaig deixar caure, en to irònic, que eren presidents gràcies a mi per tot l’afer del reconeixement i que em podríem tenir una consideració. Van riure molt. Amb Paniagua vam pactar que la parcel·la de l’Estat espanyol era tota seva i que aquí seriem nosaltres, i que la gestió seria en igualtat, al cinquanta per cent. Les dues federacions amb la mateixa responsabilitat. I està funcionant. El que volem és que surti bé, tant és si és d’aquí o d’allà, el problema és quan apareixen els compromisos. Ens vam enfrontar durament, però mai no ens vam perdre el respecte. Jo vaig entendre que ells havien de defensar la seva posició i ells havien d’entendre que nosaltres defensàvem la nostra. Al final teníem un pastís comú que és el patinatge. Tot està acordat, tot està parlat. Tant de bo en el món polític fos així. S’avançaria molt més. I ells saben que si nosaltres tenim la possibilitat de demanar el reconeixement internacional, ho tornarem a fer. Fins i tot hem parlat que si un dia fóssim independents, quina col·laboració posterior hauríem de tenir. La nostra federació tindria molt de potencial i podria dir-los: ‘Ja us ho fareu.’ Però el que hauríem de fer no és ensorrar allò d’allà, sinó ajudar-lo que pugi. I si hem de fer alguna competició conjunta, doncs fem-la. Això amb Paniagua ho hem parlat, i hi està totalment d’acord.
El 155 i tot el que ha passat, ha influït en la relació?
Tot està correcte fins al punt que fins i tot un dia vaig demanar que abans dels temes del dia, parléssim del tema polític. Si a tu, federació espanyola, et ve el teu govern i et diu que no facis cap campionat d’Espanya a Catalunya, doncs cap campionat. Jo no m’enfadaré. I a l’inrevés, el mateix. No ens enfadarem. El nostre objectiu ha estat sempre evitar els conflictes com els que han tingut altres federacions. El que va passar al circuit de Catalunya és al·lucinant. Jo no m’imagino que ens passés amb el patinatge i amb Paniagua.
El tema dels símbols catalans en els WRG està concretat?
Està en fase de parlar-se. D’entrada, les llengües seran l’anglès, el català i el castellà, i totes les comunicacions amb els tres idiomes. Jo soc una persona de pocs símbols. Com menys n’hi hagi, millor. No parlo d’espanyols, fins i tot de catalans.
Per tant, el conflicte de la fórmula 1 no el tindrem.
No. Estarà tot treballat i tot pactat abans. De fet, el conflicte no hi era perquè feia dinou anys que es feia el mateix i mai no havia passat res. És l’intent de vendre bé a casa teva, i sabia que les queixes, allà, les hi compraria tothom.
Que el preocupa a un any vista?
El producte és molt potent. L’hem de mimar, l’hem de cuidar, perquè és el que ens ha de donar el futur en el nostre esport. Reunirem entre 4.500 i 5.000 esportistes. Uns Jocs Olímpics en reuneixen 10.000. És molt gros. Si fem l’organització al nivell que volem, des de fora, les grans organitzacions de l’esport ens miraran molt diferent. I això també pot incloure una major presència en els Jocs Olímpics. L’skate ja formarà part del programa de Tòquio 2020 i a Barcelona es farà la prova classificatòria. És massa gros dir-ho així, però sí que és clar que Barcelona 2019 serà un punt d’inflexió per al patinatge. Si no, tot l’esforç i aquesta feinada no valdrà la pena.

“El pressupost serà de 10 o 11 milions”

És millor haver ajornat els WRG fins al 2019?
Sí, perquè hem tingut dos anys més. D’entrada se’ns van posar els pèls de punta quan vam començar a parlar de l’ajornament amb l’Ajuntament, però després ens vam tranquil·litzar perquè els vam veure molt receptius.
Ja hi ha subseus?
Encara s’ha d’acabar de tancar amb la Diputació. Tenim un petit problema, que és que encara no sabem el tipus de competició que tindrem en cada modalitat, i això fa que encara no sapiguem la dimensió final. D’entrada les seus fixes confirmades són Vilanova, Sant Cugat, Terrassa i Mollet.
Com està la construcció de la pista de patinatge?
És una de les patates calentes. Una part de la pista l’ha de pagar el CSD i l’altra, la Generalitat. El que no tenim encara és quina és la quantitat que aporta el CSD. En un principi, la pista s’instal·larà provisionalment a la plataforma del zoo marí. La idea és que un cop acabats els jocs, s’instal·li al CAR.
Com es financen els WRG?
Prop del 40% és institució pública, i la resta ens hem de buscar la vida nosaltres, sobre la base d’un pressupost d’entre 10 i 11 milions d’euros.
Quin pressupost va tenir Nanjing?
No ho hem sabut mai.
És factible cobrir el 60% que faltarà?
Hi ha una part que serà de patrocini. Els jocs seran declarat d’interès especial i les empreses tindran desgravacions fiscals. El taquillatge serà important i també tindrem un percentatge en la concessió dels allotjaments.
Què va fallar a Nanjing?
Hi va haver poca participació del ciutadà. Aquí hi anirà molta gent, i jo crec que omplirem les instal·lacions. Ells van tenir molts mitjans. Nosaltres no en tenim tants, però planificarem més bé.

“ Necessitem un govern fort”

Parlem de política.
Jo no m’amago mai.
És evident...
Per això em molesta moltíssim que es digui que la gent de l’esport no pot parlar de política. Som l’únic sector d’aquest món que no ho podem fer. Simplement reivindico el dret que cada persona tingui la seva opinió i la pugui expressar.
Quina és la seva anàlisi de la situació que viu el país.
És un moment complicat en què no acabes de saber cap on van les coses. El que m’agradaria és que tinguéssim un govern tan fort com fos possible perquè tot l’esport tornés a moure’s de nou. Hi ha gent que està patint molt. I per tot el tema del procés seria molt important la constitució del Consell de la República. S’hauria de fer amb rellevància, anar a Berlín si cal tots els càrrecs electes i constituir-se en assemblea. Això li donaria una gran força a escala internacional. És una entitat privada que ningú no pot tocar.
Vostè, que ja va viure la virulència de l’Estat espanyol contra el reconeixement d’una federació, suposo que ja preveia una resposta contundent ara amb el procés.
Al final, el TAS ens va donar la raó i va fer repetir l’assemblea de Fresno i va obligar a fer una nova votació a Roma. La vam perdre, però ja està. En el cas del procés ja es podia preveure una reacció forta, però no pensava que es pogués arribar als empresonaments, sincerament.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)