L’homenatge a Chris Froome (Sky) pels carrers de la Città Eterna i la victòria d’etapa de l’irlandès Sam Benett (Bora) davant de l’italià Elia Viviani (Quick-Step) van ser l’epíleg d’una de les edicions del Giro més espectaculars de la història centenària de la prova. La del 2018 es recordarà per la increïble gesta que el britànic va escriure divendres, atacant al Colle delle Finestre, a més de 80 quilòmetres de l’arribada, per remuntar diferències aparentment insalvables, en un capítol que serveix per afegir l’epítet de llegenda a la seva carrera esportiva i complementar-la amb una d’aquelles jornades que tots els esportistes han d’acreditar per residir a l’Olimp. La manera de guanyar, obligada per les circumstàncies, ha estat l’antítesi de com havia dominat els quatre Tours que figuren al seu palmarès.

La gesta de Froome no es limita al fet de ressuscitar després d’haver estat donat per mort, quan a cins etapes del final estava a gairebé cinc minuts del seu compatriota Simon Yates (Mitchelton), sinó també que ha guanyat les tres últimes grans curses per etapes –Tour, Vuelta i Giro–, una fita inaudita en el ciclisme contemporani. De fet, al llarg de la història, tan sols ho han aconseguit el belga Eddy Merckx –Giro (1972), Tour (1972), Vuelta (1973) i Giro (1973)– i el francès Bernard Hinault –Giro (1982), Tour (1982) i Vuelta (1983).

El neerlandès Tom Dumoulin (Sunweb), que defensava el títol, i el colombià Miguel Ángel López (Astana), segon i tercer respectivament, van flanquejar en el podi Froome, el primer britànic que guanya el Giro.

Ahir, Bennett va evitar el repòquer d’etapes de Viviani en superar-lo en l’esprint final de Roma. L’italià va ser perfectament assistit pels seus companys del Quick-Step, però l’irlandès el va superar i es va anotar la tercera victòria parcial.

L’etapa final es va alterar perquè els ciclistes van considerar que el circuit romà era massa perillós per competir i van acordar amb els organitzadors neutralitzar-la després de cobrir les tres primeres voltes, és a dir, els 40 quilòmetres inicials. En aquest punt es van prendre els temps i a partir d’aquí l’incentiu era l’etapa. Això va fracturar el pilot. A davant hi havia els interessats en l’etapa i a darrere, la resta, amb Froome, que va creuar la meta un quart d’hora després de Bennett.