La tossuderia i constància del francès Julian Alaphilippe (Quick-Step) van tenir premi en la desena etapa del Tour, la primera incursió als Alps, en la qual el belga Greg van Avermaet (BMC), també atrevit i valent, va reforçar el lideratge, mentre que entre la majoria de favorits no hi va haver diferències. L’Sky va controlar el grup de favorits amb absoluta autoritat i ningú va ensenyar les cartes. Així doncs, el tast alpí no va servir per treure conclusions significatives i l’únic que sembla que va perdre el tren de París va ser el colombià Rigoberto Urán (Education First), segon en la darrera edició, que va perdre temps amb els rivals i els té al voltant dels quatre minuts.

Alaphilippe, de 26 anys, va buscar amb insistència la primera victòria d’etapa al Tour i se’n va sortir. Dijous passat, al Mûr-de-Bretagne, era un dels candidats per endur-se el botí i no se’n va sortir, es va haver de conformar amb la quarta posició davant de la superioritat d’un rematador de la talla de l’irlandès Dan Martin (Emirates), de la mateixa manera que fa dos anys, en la seva estrena en la cursa francesa, es va quedar amb la mel a la boca a Cherbourg, on el va superar Peter Sagan, al final de la segona etapa.

Però ahir el francès, format en el ciclocròs i subcampió del món júnior el 2010, va començar l’etapa amb les idees clares i les cames el van ajudar fins al final. Va ser un dels més matiners a moure peça i va mostrar totes les seves intencions quan tan sols s’havien recorregut 5 quilòmetres dels 158 que enllaçaven Annecy i Le Grand-Bornand. Va refermar el propòsit coronant primer el coll de Bluffy, de quarta categoria, i sent un dels integrants d’una escapada selecta, amb 21 unitats, entre les quals hi havia el líder Van Avermaet i corredors de la categoria de Peter Sagan i Lukas Pöstlberger (Bora), Robert Gesink (LottoNL-Jumbo), Lilian Calmejane i Rein Taaramäe (Direct Energie), Ion Izagirre (Bahrain), Jack Bauer i Daryl Impey (Mitchelton), Tony Gallopin (AG2R), David Gaudu, Rudy Molard i Arthur Vichot (FDJ), Elie Gesbert i Amaël Moinard (Cofidis), Philippe Gilbert (Quick Step), Serge Pauwels i Tom-Jelte Slagter (Dimension Data), Guillaume Martin i Thomas Degand (Wanty).

El grup capdavanter, sense candidats a la victòria final, va rebre el vistiplau dels favorits i van arribar a disposar d’un coixí de més de vuit minuts, que els deixava en disposició de disputar-se la victòria. Taaramäe i Molard van provar sort en el primer obstacle de primera categoria del dia, la Croix Fry, i poc després es va formar un grup de vuit corredors –Moinard, Van Avermaet, Gilbert, Pöstlberger, Pauwels, Molard i Gaudu– al davant. Però Alaphilippe, coneixedor de l’únic port de categoria especial de l’etapa, el Plateau des Glières, on el 2013 havia guanyat una etapa del Tour de l’Avenir, no es va rendir i va connectar amb els de davant, també Taaramäe, amb qui va coronar el penúltim obstacle muntanyós de la jornada, el coll de Romme, amb una cinquantena de segons respecte al grup perseguidor, el del líder, i amb més de cinc respecte a les patums. Finalment, el francès es va desempallegar del company de fatigues durant l’ascens a la Colombière amb l’avantatge suficient per completar els últims catorze quilòmetres fins a la meta de Le Grand-Bornand.

Paral·lelament a l’aventura d’Alaphilippe, Froome, Landa, Quintana, Dumoulin, Yates, Nibali, Bardet i companyia van passar desapercebuts. Van rodar al ritme que va imposar l’Sky, exhibint múscul amb l’equip de gala, i sense incidències significatives amb vista a la lluita per la classificació general.