Aquest estiu he mirat més endavant perquè considero que si haguéssim guanyat la lliga el discurs seria igual. Som segons perquè vam perdre per penals en l’últim partit, però pel que fa a joc, oportunitats i competitivitat, la línia va ser més fina que mai. Els penals són una loteria. Si haguéssim tirat una moneda enlaire hauria estat el mateix. En José María García em va dir: “Aquesta vegada havíem de guanyar els dos però només pot fer-ho un.” Doncs, això.

Espero que no hagi de decidir-se amb una moneda. Que ho solucionem abans. Ens hem posat com a objectiu guanyar la lliga regular perquè en els dos últims anys s’ha demostrat que la lliga es decideix per qui té el darrer partit a casa. És important no fer ximpleries. L’any passat en vam fer més d’una. Prioritàriament, volem la lliga i la copa d’Europa. El meu discurs és que ens hem enganxat a competir al nivell del millor i estem en el camí dels títols. Ja en vam guanyar un. I que ja no ens pot afectar la pressió. Ja ho hem demostrat. Estem acostumats a jugar partits de màxima tensió. Algun dia la moneda caurà creu.

Sí. Hem canviat tres jugadors i un porter, en qui confio moltíssim. En el Juanjo també, ja el coneixem. Però, confio molt en les virtuts i les diferències que té el Dídac. Ens donarà un factor diferencial. I els jugadors que venen tenen un perfil idèntic als que marxen. Possiblement, Arthur més ofensiu que João, però la resta no canvia. Canvia amb il·lusió. Gent nova, aire fresc i jugadors que s’han de guanyar el lloc.

Ens facilita les coses perquè teníem tres porters de nivell mundial i havíem de fer un trencaclosques important per fer-los jugar. Però, és clar. Marxa el Paco, que estava jugant al nivell de millor porter del món i a qui encara li quedava molta corda.

Es produeix una situació d’incompatibilitat entre ell i jo, i es pren la decisió d’apartar-lo. Per al públic i aficionats, llegeixo que s’ha donat poca informació, però és que no hi ha una informació per donar. No ha passat res. No hi ha hagut cap enfrontament i no ens hem agafat pel coll. Simplement, teníem diferències a la hora de veure el joc, i jo, que porto el timó, vaig decidir que havia de marxar.

La relació s’ha refredat. Després de la decisió d’apartar-lo, tot es va quedar allà. L’aprecio molt personalment. És un nano que fa molt temps que el conec, però ell té un caràcter i jo en tinc un altre, i tenim maneres diferents d’entendre aquest esport. Crec que ha anat a un bon club i crec que ho farà bé perquè té moltes qualitats.

Donem molta importància a com és el jugador fora la pista. Busquem que sigui bon company, el caràcter, etc. L’escut del Barça, quan et poses la samarreta, pesa moltíssim, et comença a estirar cap a baix i no saps per què. És important que el jugador que arribi també entengui on està. Potser quan assimilen on estan ja han passat sis mesos. Has d’entendre que has de guanyar cada partit, golejar a cada partit, jugar bé… no et pots permetre perdre mai.

El Sergio és el millor fitxatge d’aquest any. És el capità perquè s’ho mereix, perquè ho ha treballat, perquè té molta ascendència amb els jugadors,… i perquè va acabar jugant molt bé però ara mateix està com en l’etapa de jove en què es va guanyar el sobrenom del búfal. Amb unes ganes brutals.

Vull pensar que sí. De fet, és el que més em preocupa. Tots hem reconegut on hem arribat, com hi hem arribat i per què no hem acabat guanyant. No vull que els jugadors pensin que s’ha de fer d’una altra manera. Vull que ho tinguin present perquè ens queda només un pas.

Mai. Crec que tots reconeixem que s’ha fet una feina i que ha faltat poc. El Barça no és un club que faci el penell amb els entrenadors. Guanyis o perdis et devora, però té paciència i li agrada fer les coses en silenci. Crec que la dinàmica és bona i el treball és bo per aconseguir el que volem. Els dos anys que em resten han de servir per consolidar el projecte però necessitem títols per aconseguir-ho.

Pel que fa a joc col·lectiu veurem un Barça amb més arribada, més ofensiu que els altres anys. Els tres jugadors de camp que venen tenen més arribada. Amb el Juanjo al camp mantindrem el mateix estil que la temporada passada, però quan juguem amb el Dídac tindrem molts recursos perquè és molt bo amb els peus. T’ofereix alternatives de sortida de pilota, de cobertures...