El Sarrià tenia un difícil test a domicili contra un rival molt fort a la seva pista que arribava al duel immers en una bona ratxa de resultats. Els homes de Pere Coll van demostrar des del principi que no especularien i anirien a buscar la victòria, van avançar-se ben aviat en el marcador i van establir un marge d’entre dos i tres gols de diferència gràcies a una bona defensa –la clau del primer temps– i unes ràpides transicions i contraatacs. En la represa els locals van obrir més la seva defensa i els homes de Pere Coll es van adaptar perfectament a les diferents fases del partit, atacant bé, però abaixant el ritme en defensa, un factor que va acostar al Joventut en el marcador. Els mataronins van aconseguir igualar i llavors va arribar l’hora de la veritat. Al Sarrià no li va tremolar el pols i un gran Guillem Torres va aportar tota l’efectivitat ofensiva que l’equip necessitava, amb cada jugador posant el seu granet de sorra per conquerir una pista que se li havia resistit als gironins en les darreres visites. Després de les últimes dues derrotes consecutives, un triomf de pes com aquest és el que l’equip necessitava.