Perspectiva

“Potser ara no n’hi ha tants com abans, d’equips. El Sarrià ha mantingut el seu nivell i la seva manera de fer i de ser. I el Bordils, per descomptat, també és d’agrair que estigui a Divisió d’Honor B”, explicava Pinsach, un dels pioners a les comarques gironines, com Joan Casellas Xirgu, que va anar més enllà del GEiEG i va ser president de la federació territorial gironina i la catalana. “De l’handbol 11 només vaig jugar un o dos partits a Alemanya amb una expedició que hi va fer el grup, l’any 1960. Aquí llavors ja no es practicava i els partits que recordo que es veien del GEiEG ja eren a set”, diu Pinsach. Un passat en què l’handbol tenia un paper més important des del punt de vista territorial: “El que ha pujat molt és el bàsquet. Es va fer una bossa d’aficionats i practicants molt important. Agafes un diari i veus un quart de pàgina d’handbol i tres de bàsquet: veus la quantitat d’equips que hi ha. I del futbol per descomptat que va anar creixent i amb això d’ara del Girona és fantàstic. Amb tots els esports que hi ha... Tot i aquests dos clubs que hi ha que van tirant endavant, costa molt perquè hi ha molta diversificació.”

En aquest context, l’entitat grupista ha mantingut la seva filosofia: “El paper formatiu, el GEiEG l’ha fet tota la vida. Potser ara més que mai, perquè el fa formatiu i cultural a totes les seccions. No és només la competició, sinó que el que fa el GEiEG és formar la gent, la mainada. I fa molts anys perquè la primera escola esportiva que es va muntar aquí, a Girona, que era una idea de l’escola esportiva de Brafa a Barcelona, va ser aquí i la va fer el GEiEG quan encara ningú sabia què era. I fins ara, que són molts anys.”