Natació

JOSÉ ANTONIO DEL CASTILLO

DIRECTOR TÈCNIC DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE NATACIÓ

“El procés de Jessica Vall és un exemple a seguir”

“Com a nedadora va madurar tard, però de petita havia fet moltes coses bones i això li ha permès arribar a l’elit quan ha tingut un bon programa”

“Incidirem a buscar objectius comuns en la franja d’entre 13 i 16 anys”

A curt termini, no hi ha relleu per a Mireia Belmonte. El que ha aconseguit és increïble i esperem que encara ens doni moltes alegries

Avalat per la seva experiència amb diversos càrrecs de responsabilitat en clubs i la mateixa federació espanyola, José Antonio del Castillo (Barcelona, 1971), conegut com Casti, és l’encarregat de marcar el rumb del sector durant els pròxims quatre anys en la Federació Catalana de Natació. En la seva última etapa dirigia un dels grups d’alt rendiment de la natació espanyola al CAR de Sant Cugat. Casti té ara el repte d’aplicar els seus coneixements i experiència per intentar donar un impuls a la natació catalana.

Com està veient aquestes primeres jornades del mundial de Hangzhou?
Hi ha diverses absències, però en aquesta fase de la temporada sempre hi ha grans noms que fallen. En canvi hi ha especialistes que focalitzen la temporada en aquest campionat perquè saben que és una gran oportunitat per a ells, perquè la piscina curta els representa un avantatge. En general, en la línia que esperàvem.
I pel que fa als catalans o nedadors de clubs catalans?
De moment, no hi ha cap sorpresa, ni positiva, ni negativa, exceptuant els dos rècords d’Espanya de Lidón Muñoz [CN Sant Andreu]. A tots ens agrada que es pugui lluitar per accedir a finals, però és clar que els 100 m estils no era la seva prova. No és una marca prou rellevant per estar en la final, però és un rècord d’Espanya que suposa fer un pas més i poder viure una experiència de nedar en la semifinal. La resta crec que estan en la línia del que més o menys esperàvem i encara queden les proves del cap de setmana.
Té notícies de l’estat de Marina García?
La intervenció va anar bé, sense cap sutura. No és la millor situació competir després d’haver estat dos dies a l’hospital, però ha tingut la sort que les seves proves eren al final del campionat.
Ja fa uns mesos que ocupa el càrrec, quin és l’estat de salut de la natació catalana?
Amb entrenadors i presidents de clubs vam fer una anàlisi, de baix cap a dalt. Comparant la nostra natació dins l’àmbit estatal des de les categories inferiors fins a l’absoluta, vam comprovar que per diverses circumstàncies entre els petits no som la Catalunya que fa alguns anys ho monopolitzava tot. En les categories absolutes sí que per infraestructures, entrenadors i programes continuem al màxim nivell, però en les de base hi ha coses que podem fer millor. Hem posat en comú uns objectius conjunts per als nedadors d’entre els 13 i els 16 anys. Pensem que és la clau perquè es preparin millor en aquesta fase i pot determinar el que pot passar en el futur de la nostra natació.
Ha assumit diversos càrrecs de responsabilitat dins la natació espanyola. El fet d’exercir de director tècnic de la catalana ho veu com un pas enrere?
El meu valor com a professional era l’experiència que he pogut adquirir durant tots aquests anys ajudant nedadors a competir en tres jocs olímpics o lluitar per medalles en mundials. Quan m’ho va proposar el president de la federació catalana ho vaig veure com una oportunitat de poder ajudar i influir que la natació catalana tingués un creixement. Continuo molt a prop de la piscina i en cap cas ho vaig veure com un pas enrere, simplement un canvi de rol.
Com s’explica que costi tant veure nedadors catalans [homes] en els grans campionats internacionals?
És un tema que ens preocupa des de fa molt temps. Hem de començar per la captació. Si veus la selecció de waterpolo hi ha molts nois que passen de l’1,90 m i aquí tenim nedadors de l’altre extrem, com el mallorquí Joanllu Pons, que fa 1,69 m. En les proves de velocitat el físic hi té molt a veure. Hi ha una altra reflexió més profunda i és que fa molt temps que no apostem per aquests tipus de proves. Necessitem fer una inversió en temps i infraestructures per cobrir aquest camp.
Les grans estrelles de la natació catalana, Mireia Belmonte i Jessica Vall, ja tenen una edat considerable. Hi ha relleu?
És molt difícil, a curt termini, trobar un relleu per a Mireia Belmonte. El que ha fet és increïble i esperem que encara ens doni moltes alegries. El que ha aconseguit la Jessica és un exemple que crec que sí poden seguir molts altres nedadors. El seu procés de maduració ha estat molt tard, però de jove va fer moltes coses bones i això li ha permès arribar on és actualment una vegada que ha entrat en un bon programa. Penso que podem tenir altres noies amb aquest perfil, que puguin estar lluitant a l’elit europea i de mica en mica puguin obrir-se camí en els mundials.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)