La competència

Tot i el pes de Tomàs, Entrerríos i Sorhaindo dins i fora la pista, és obvi que cap dels tres gaudeix de tants minuts de joc com altres temporades. L’amplitud de la plantilla actual i un sistema de joc de vertigen obliga a rotacions contínues i a una gestió acurada del repartiment de minuts. La irrupció d’Aleix Gómez, el moment dolç d’Aron Pálmarsson i el potencial de Ludovic Fàbregas són tota una garantia i habitualment juguen en les mateixes posicions que els tres capitans. En certa manera, Tomàs, Entrerríos i Sorhaindo són també responsables del bon encaix i la progressió de tots tres jugadors en la plantilla.

Per Xavi Pascual, els tres capitans continuen sent tres baluards i no creu que hagin perdut pes a l’equip. “No crec que tinguin menys protagonisme. Són fonamentals com també ho eren en el seu moment Dani Sarmiento i Jesper Noddesbo, amb els quals compartien protagonisme. Hi ha una cosa que és llei de vida, ens fem grans i és important que jugadors que per nosaltres son fonamentals com ho són ells ens puguin rendir sempre al màxim nivell. Pretendre que un jugador rendeixi durant tot l’any sempre durant tots els minuts és estúpid, i si a sobre aquests jugadors van acumulant anys encara és més estúpid, i els primers que en són conscients són ells”, etziba. En tot cas, l’entrenador blaugrana considera que el repartiment dels minuts de joc és una qüestió menor. “Això és un equip i en un equip es parla de si es guanya o no es guanya, no dels minuts que juga un o l’altre. Aquí la qüestió important és que puguem guanyar el partit independentment de qui jugui. Un dia surt un 7 inicial i l’endemà en pot sortir un altre, perquè crec que tots els jugadors estan preparats per jugar. Jo no miro això, miro que en el partit següent pugui tenir tots els jugadors al màxim de la seva capacitat disponible perquè puguem rendir”, sentencia.

Independentment de qui tingui més o menys protagonisme, el Barça ha arribat a finals d’any pletòric, tot i que Pascual no considera que hagi arribat al seu sostre. “Crec que podem anar a millor, no crec que l’equip hagi arribat al seu màxim nivell. No vull conformar-me que aquest equip jugui només així. En vull més, crec que podem donar més i donarem més.” Més clar, l’aigua.