Dani López Pinedo i Laura Ester tornen a les piscines Picornell convocats per L’Esportiu cinc mesos després viure amb intensitat el campionat d’Europa de waterpolo celebrat a la il·lustre instal·lació de l’anella olímpica. Les grades estan buides i regna la calma, res a veure amb l’ambient d’aquells dies de competició. Observen, però, els racons i rememoren una competició que tots dos van arrodonir pujant al podi amb els seus companys dels combinats espanyols masculí i femení, respectivament. Plata per a ell i bronze per a ella. Unes medalles que exhibeixen en la trobada a les Picornell. L’èxit es completa amb el botí obtingut al llarg del 2018 amb els seus clubs. Ester ha revalidat els títols de lliga i copa amb el CN Sabadell, que també ha estat subcampió de l’Eurolliga. López Pinedo ha celebrat el mateix doblet amb l’Atlètic Barceloneta. A més, el porter barceloní hi ha afegit un meritori tercer lloc en la final a vuit de la Lliga de Campions.

“No he tornat a veure la final. Suposo que ho faré algun dia però en l’esport les competicions es succeeixen i ja tens el cap en altres reptes”, explica López Pinedo, que amb les seves aturades va impulsar l’avanç de la selecció dirigida per David Martín a jugar-se l’or europeu contra la totpoderosa Sèrbia, resolt als penals a favor dels balcànics després que el temps reglamentari acabés amb empat (7-7). “Va ser un èxit perquè ens vam ficar una altra vegada a les medalles [abans calia retrocedir a la plata del mundial de Roma 2009], però quan tens tan a prop l’or sempre et queda aquell regust d’haver fet alguna coseta més”, comenta qui va ser escollit el millor del torneig en la seva posició. Quan se li pregunta per l’orgull de rebre aquesta distinció, l’estén a la resta de companys: “Tant amb la selecció espanyola com amb el club tot depèn de defensar bé. El porter destaca quan la defensa és bona. Quan cadascú fa bé la seva feina el porter atura.”

Ester escolta amb atenció i comparteix les paraules de López Pinedo. De fet, també sap què és rebre distincions individuals. En el mundial de 2013 –també celebrat a Barcelona– va ser escollida millor portera, i l’any passat millor jugadora d’Europa. El bronze assolit a l’europeu d’enguany prossegueix la línia d’èxits internacionals del combinat espanyol femení, amb el tradicional bloc de jugadores catalanes. Les seves llàgrimes en perdre la semifinal contra Grècia va ser una de les imatges del torneig. “Jugàvem a casa, davant de la nostra gent animant i després de perdre et surt la ràbia. però després reflexiones i el fet de conquerir el bronze fa que ho miris diferent”, explica.

Tots dos són nascuts a Barcelona i comparteixen club d’origen, el CE Mediterrani. Tot i això, no es van conèixer en aquella etapa de formació. S’explica en bona mesura pels gairebé 10 anys d’edat que els distancien. De fet, amb 38 anys, López Pinedo travessa una segona joventut esportiva. “És cert que m’ho diuen molt, però el que sent les coses soc jo. A la competició sembla fàcil però el dia a dia costa mes”, comenta amb un somriure, i afegeix: “Tinc la sort que les lesions m’han respectat i em mantinc bé. Encara puc jugar a un bon nivell i això fa que continuï, així com la bona sintonia que tinc amb els companys.” La seva recepta és anar “any a any” i no fixar-se una data de retirada. De fet, pensava que els Jocs de Londres 2012 serien els últims. “Però vaig competir a Rio 2016 i ara ja plantejo poder estar en els següents [Tòquio 2020]. A l’esport d’alta competició mai saps què pot passar en el futur. Si mantinc les condicions actuals continuaré i si veig que ja no em diverteixo o que no em criden, doncs serà el moment de plantejar-s’ho”, comenta.

La maduresa que atresora li atorga galons de líder tant al Barceloneta com a la selecció espanyola, en tots dos casos immersos els últims anys en un procés de regeneració amb l’arribada de nous valors com Roger Tahull, Álvaro Granados, Alberto Munárriz... “Tenen molta qualitat i aprenen ràpid, És important que mantinguin aquest progrés, que no pensin que com que ja estem en medalles ja som molt bons”, comenta López Pinedo, i dona un consell: “El que fa que siguis millor és no voler parar d’aprendre. Jo, que tinc 38 anys, encara aprenc. És un aprenentatge continu perquè sinó el món de l’esport d’elit et trepitja ràpid.”

Laura Ester fa temps que és un dels rostres recognoscibles de la generació de les Maica García, Anni Espar, Mati Ortiz, Pili Peña, Marta Bach, Jennifer Pareja... que han signat l’etapa més brillant del waterpolo femení català i estatal. “Guanyar és un bon altaveu perquè la gent vegi que no només hi ha futbol, sinó que hi ha d’altres esports com el waterpolo que tenen molts al·licients”, comenta la portera. Ara, amb 28 anys –al gener en fa 29– viu la plenitud esportiva amb la satisfacció de veure que hi ha una nova fornada capacitada per mantenir la puixança: “Hi ha molt bona generació rere nostre. Estan sortint jugadors i jugadores molt bons que, pas a pas, comencen a treure el cap.” De cara al 2019, a banda de mantenir el domini a les competicions estatals amb el CN Sabadell, l’objectiu és tornar a aixecar la copa d’Europa. “Fa dos anys que perdem en els penals. Ho tenim a prop i al final se’ns escapa. Arribar a final a quatre no serà fàcil, però cal ser-hi i un cop allà, per què no guanyar-la?”, exposa.

La Lliga de Campions també és una gran motivació per a López Pinedo: “Estem prenent posicions per entrar en la final a vuit. Un cop allà, les opcions són molt obertes perquè hi ha molta igualtat.” I quan s’enllesteixi la temporada de clubs arribarà el mundial de Gwangju, (Corea de Sud), la gran cita del proper estiu.