Estableix la nul·litat del meu cessament del 3 d’abril i subratlla que jo no he estat mai destituït com a vicepresident de la FIP. El laude diu que no és procedent parlar de readmissió o restitució perquè, tècnicament, mai he deixat de ser vicepresident. I també indica que la federació m’ha de pagar una indemnització per fer front a les despeses del procediment.

La sentència em reconforta. Vaig prendre mesures legals i el temps m’ha donat la raó en l’àmbit internacional. S’ha restablert la veritat. El TAS ha considerat que hi havia una sèrie d’irregularitats en el procediment. La denúncia que vaig fer al Consell Superior d’Esports [CSE], en canvi, continua a l’Audiencia Nacional.

Primer de tot, fas una al·legació, un resum del que has d’exposar. L’organisme es pren un temps per decidir si es declara competent. El TAS va veure de seguida que tot plegat era molt rellevant. A partir d’aquí vam exposar tota l’al·legació aportant la documentació. Això va ser a l’abril i maig. Després, vam tenir l’audiència a Lausana el 6 de novembre. El TAS va revisar totes les proves i, dimarts passat, va comunicar la resolució al meu advocat. Estic molt content. Han estat mesos durs. Teníem confiança, però els advocats sempre et recomanen la màxima prudència. M’he sentit maltractat, però s’ha imposat la veritat després de les mentides, pressions i manipulacions de Garbisu. Mentrestant, el CSE no ha fet res i ha mirat cap a una altra banda. Li enviarem la resolució del TAS perquè vegi com funciona la justícia a Suïssa.

Daniel Patti va dimitir abans que la moció de censura es fes efectiva i es van convocar eleccions. Es va tornar a presentar però va retirar la candidatura i el candidat italià Luigi Carraro va ser proclamat president superant el candidat portuguès. El pàdel necessita més que mai una federació internacional potent i ara no ho és. Hem quedat per parlar amb Carraro, que ha de reconstituir la junta. Estic a l’expectativa.

Mantenim una relació inexistent des del punt de vista personal i cordial en l’àmbit institucional. Quan coincidim tenim una convivència cordial institucionalment, tot i que, evidentment, jo no comparteixo el que ha fet, ni la manera com gestiona la federació, però respecto les institucions. De fet, al desembre vam impulsar una moció de censura que no va prosperar.

Hi ha moltes converses i pressions i al final ens van caure vots decisius i va faltar poc. El que va quedar palès i demostrat, no obstant això, és que en aquests moments la federació espanyola té un 50% de l’assemblea, vuit federacions, cosa que representa un 55% de les llicències, que no hi està d’acord.

Sí. Quan vas tan just, independentment que guanyis, el que queda demostrat més enllà de l’aritmètica és que hi ha oposició. I això ens ha donat peu a demanar, tal com vam fer divendres de la setmana passada, una assemblea extraordinària per parlar de temes d’interès general. Volem saber quina és la situació econòmica perquè creiem que està molt tocada i volem arribar a un acord en el repartiment econòmic de les llicències. Hem pres la iniciativa. Encara no tenim l’auditoria dels comptes del 2017.