Atletisme

Progressió meteòrica

Bernat Erta, amb 18 anys acabats de fer, ja ha estat capaç d’obtenir el subcampionat europeu de 4x400 m ‘indoor’ amb dues temporades de dedicació a l’atletisme

El seu pare és l’entrenador i el seu germà, un destacat ‘tanquista’

El síndrome d’Osgood-Schlatter, una inflamació molt dolorosa dels cartílags de la tíbia per un creixement molt pronunciat durant l’adolescència, el va allunyar momentàniament de l’atletisme quan tot just passava les primeres tanques en categoria infantil. Posteriorment, va jugar a tennis i fins i tot va exercir de porter de futbol, però semblava cantat que tard o d’hora havia de tornar al tartan. Bernat Erta, amb 18 anys acabats de fer, va tenir la insolència de discutir el triomf al belga Kevin Borlée, tota una institució en els 400 m continental, en l’última posta del relleu del campionat europeu en pista coberta de Glasgow. El lleidatà, amb un parcial llançat de 46.96, rematava la medalla de plata per al quartet espanyol, amb rècord inclòs (3:06.32), i posava la cirereta a una campanya hivernal espectacular.

Inconformista

En un primer moment, el rostre del jove velocista del Barça tot just acabat el relleu era de disgust. “A l’arribada vaig pensar: «Ostres, se m’ha escapat l’or per molt poc, quina pena!», però després van venir els companys a abraçar-me i em vaig adonar del que havíem aconseguit. Va ser increïble”, explica. Erta es trobava a Glasgow amb una medalla de plata europea penjada al coll quan a l’inici de temporada no tenia previst ni tan sols competir en el campionat d’Espanya absolut. Amb el seu pare i entrenador, Quim Erta, preparaven la participació en el campionat estatal sub-20, però les bones sensacions en els entrenaments i un bon registre en la copa de clubs (48.54) els van animar a participar en la cita absoluta, a Antequera. Allí, el seu tercer lloc i els bons registres (47.62 en les semifinals i 47.64 en la final) el van catapultar cap al relleu de l’europeu. A Glasgow teòricament hi figurava com a reserva, però la lesió del també lleidatà Aleix Porras li va obrir les portes de la titularitat. “Em sabia greu per ell, perquè és molt fotut lesionar-te abans d’un gran campionat i l’Aleix és amic i company de club, però em tocava aprofitar l’oportunitat i passar-m’ho bé.” Dit i fet. A l’hora de la veritat, a Bernat no li van tremolar les cames, no es va acoquinar pel fet de competir braç a braç amb un dels Borlée i va evidenciar la seva capacitat competitiva amb només 18 anys.

Bernat Erta prové d’una família estretament lligada a l’atletisme. El seu pare i entrenador, Quim Erta, va ser un velocista brillant, amb títols catalans de 200 i 400 m, i un d’estatal en el relleu de 4x100 m en les files de l’Antorxa de Lleida. La seva mare, Fanny Majó, també era especialista en 400 m i va obtenir resultats destacats en categories de promoció. El seu germà gran, Arnau (1992), té medalles en campionats d’Espanya absoluts tant en 60 m tanques com en 110 m tanques, i aquest hivern es va lesionar en una reunió a Gant, quan tot just acabava d’acreditar el seu millor registre (7.94). Amb aquest ambient, era lògic que el petit de la família s’acabés decantant per l’atletisme. “Sí que em deien sovint que ho provés, però va ser una cosa natural, en cap cas forçada. Ho vaig provar, em va agradar, i com que me’n sortia bé m’hi vaig enganxar”, relata el flamant subcampió europeu.

El jove velocista del Barça fa un parell d’anys que s’ha centrat en l’atletisme i la seva gran eclosió va arribar el curs passat, amb el títol estatal sub-18, el sisè lloc en l’europeu de Gyor amb marca personal (47.50) i la mateixa sisena posició en els Jocs de la Joventut de Buenos Aires.

Després de la seva campanya hivernal, el petit de la nissaga Erta ja pensa en l’europeu sub-20, a trencar la barrera dels 47 segons i, per què no, a lluitar per una plaça en el relleu del mundial de Doha. Erta, com l’heptatleta Maria Vicente, és del 2001, una generació inconformista i irreverent de mena.

LES FRASES

Em va saber greu haver de substituir l’Aleix [Porras] per una lesió, però em tocava aprofitar l’oportunitat i passar-m’ho bé
Primer vaig pensar «se m’ha escapat l’or», però amb l’abraçada dels companys em vaig adonar del que havíem aconseguit
Bernat Erta
Estava molt il·lusionat. No s’acoquina i ha demostrat que és un gran competidor
Quim Erta
pare i entrenador
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)