Natació

ANDREA FUENTES

ENTRENADORA EN CAP DE LA SELECCIÓ DE NATACIÓ ARTÍSTICA DELS ESTATS UNITS

“Estic fent un plantejament diferent del de la vella escola”

Des del desembre l’exnedadora viu una nova etapa familiar i professional a Califòrnia amb la voluntat de retornar la selecció dels Estats Units a l’elit mundial. “Si veus l’equip de quan vaig arribar i el d’ara no et creus que sigui el mateix”, destaca

La nostra generació estava acostumada a a treballar bé sota una autoritat, però en l’actualitat crec que això ja no funciona

Des del desembre, Andrea Fuentes (Valls, 1983) és al capdavant de la selecció de natació artística –també denominada sincronitzada– dels Estats Units amb el repte majúscul de retornar-la a l’elit internacional. Fuentes, que pot presumir de ser l’esportista catalana i espanyola amb més medalles olímpiques –tres de plata i una de bronze– juntament amb Mireia Belmonte, explica el projecte, així com la seva adaptació a l’estil de vida americà.

Quines motivacions la van impulsar a encapçalar el projecte als Estats Units?
Primer perquè des que vaig deixar l’esport com a nedadora he estat fent de consultora. He anat arreu del món fent estades d’una setmana per ensenyar o ajudar a fer coreografies a equips estatals o clubs privats. A més, soc una persona molt d’equip i trobava a faltar les vivències diàries que implica fer funcionar les diverses personalitats d’un grup. Això, barrejat amb el fet que m’agrada viatjar i conèixer cultures noves, feia que aquesta fos l’oferta perfecta. Amb en Víctor [Cano] vam decidir que Califòrnia era el nostre lloc perquè l’equip dels Estats Units ara mateix no és a l’elit i era un repte gran tornar-lo a pujar cap amunt.
En quina situació s’ha trobat l’equip?
Havia estat a dalt. De fet, la natació artística es va crear als Estats Units i al principi guanyava l’or fins que Rússia el va destronar. A poc a poc ha anat baixant fins al lloc 12 o 13 del món. L’objectiu pel qual m’han fitxat és perquè això canviï. Es vol tornar a pujar a nivell internacional. Aquest és el meu repte i somni.
Quin planter de nedadores s’ha trobat?
N’hi ha dues o tres que són molt bones, però s’ho han d’acabar de creure. En arribar vaig trobar-me un equip que no creia en ell mateix. Ara, més enllà d’entrenar tècnicament, m’estic dedicant a canviar mentalitats. Estic fent que creguin cegament en elles mateixes i en l’equip. A banda d’entrenar deu vegades més del que estan acostumades, estic fent un plantejament diferent del de la vella escola perquè la generació dels millennials ja no funciona així. Faig un mètode basat en el joc mental i en els reptes. Sobretot de confiança plena en el procés i la força de l’equip. Tots hi estem deixant la pell per classificar-nos per als Jocs. A principi de temporada semblava un miracle, però que cada vegada veig més realitzable.
Com és un dia d’entrenament?
Entrenem de les set del matí a les tres del migdia. Vuit hores gairebé sense parar. Si veus l’equip quan vaig arribar a principis de desembre i el d’ara no et creus que sigui el mateix. Les nedadores veuen que val la pena l’esforç. Elles no tenen cap subvenció del govern, però s’han mudat amb la família per conviure juntes. Estem entrenant en una high school. És similar a quan nosaltres començàvem a Catalunya i gairebé ens feien fora de la piscina.
Quantes nedadores formen el grup?
Són onze noies, i d’aquestes n’he de seleccionar vuit. Els vaig deixar clar que no escolliré les millors nedadores, sinó el millor equip. Per tant, estan lluitat molt perquè cap té la plaça assegurada. No sé si aconseguirem estar als Jocs, però el procés és molt maco i estic segura que estaran orgulloses del camí que estem seguint.
En les tasques tècniques qui l’ajuda?
Tinc una gran assistant coach, la Rim Abdelasim. Té 26 anys i és d’Egipte, però fa deu anys que viu als Estats Units. Formem un gran equip. A més, en Víctor Cano [el seu marit] treballa les acrobàcies i la condició física.
Uns mesos abans de marxar als Estats Units va perdre la seva germana Tina a causa del càncer. Com ho va digerir des del punt de vista personal?
Soc una persona que intento veure el costat constructiu de les coses en lloc d’enfonsar-me. Vaig enfocar-ho pensant en com de bonic ha estat comptar amb la meva germana durant 35 anys, en l’empremta que ha deixat en la meva personalitat. La tinc molt present i és com si encara fos al meu costat.
Com es defineix com a entrenadora?
Encara estic definint-me. És la primera vegada que dirigeixo un equip, amb les problemàtiques que això implica. Són nedadores de 16 a 20 anys, però m’agrada tractar-les com a adultes, malgrat que encara siguin adolescents. Prefereixo motivar amb el repte i la inspiració més que amb la por i l’autoritat, tot i que a vegades també s’han d’emprar mètodes més autoritaris per treballar al 100% o més enllà.
Pel que explica és una metodologia diferent de la que va viure al combinat espanyol?
Són altres generacions. Estic segura que si ara l’Anna Tarrés agafés un equip no l’entrenaria igual. La nostra generació estava acostumada a la vella escola, a treballar bé sota una autoritat, i hi havia raons perquè fos així ja que donava resultat. Per mi l’Anna Tarrés és un geni i com tots els genis a vegades són difícils de tractar [riu]. Sense ella no hauríem assolit tantes coses, però en l’actualitat crec que això ja no funciona. Els temps canvien i jo tinc un sistema propi que m’està funcionant. Ja veurem si dona resultats a llarg termini o no, però és amb el que em sento identificada.
S’han provat ja en alguna competició?
Encara no. De fet, he decidit que l’estratègia serà que no ens vegi ningú fins al mundial de Gwangju (Corea del Sud). Hi ha un risc alt, però no vull que ningú ens vegi competir fins al mundial perquè tenim alguns elements molt originals que no vull que ens copiïn. La meva estratègia és que tothom se sorprengui del gran canvi que hem fet.
Quina duració planteja a aquest projecte?
Vaig pas per pas. El millor seria arribar en plenitud als Jocs de Los Angeles 2028, però primer hem de canviar el sistema perquè les noies tinguin recursos per allargar la seva trajectòria a l’equip. Si vull aspirar a una medalla olímpica només amb noies de 16 no puc.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)