ARTI KOVALENKO
JUGADOR DEL FC BARCELONA
“Jugarem la final sense pressió”
Arti Kovalenko (22 anys, 1m77) s’ha erigit aquest curs en un dels millors jugadors de la lliga espanyola. La seva inferioritat física en la posició de tanca no li ha impedit trucar fins i tot a les portes de la selecció espanyola. El gran desafiament de la temporada arribarà demà en una final de la copa de pronòstic incert contra l’Alcobendas.
Esteu fent una bona temporada, però falta rematar-la amb un títol?
Vam acabar la lliga d’una forma estranya, perdent al camp del cuer, però l’objectiu des del principi era jugar el play-off i l’hem aconseguit. A més, tenim la copa...
En el segon any a la divisió d’honor ha estat una de les revelacions de la lliga.
El més important ha estat la confiança que m’ha donat l’entrenador. Noto que milloro i progresso cada any, però els joves necessitem molts minuts per fer-ho.
No és usual veure un jugador tan menut en la posició de 15.
Sempre he anat retrocedint la meva posició. Vaig començar de mig melé, després vaig fer d’obertura, però ara d’arrière és com em sento millor. Veig tot el joc i soc l’última línia de defensa. M’agrada aquesta sensació. Els que som petits, en el moment d’un contacte es nota moltíssim quan xoquem contra un jugador que és el doble que nosaltres, però per a això ens entrenem, per resistir.
El Barça no guanya la copa des del 1985, però és el club que n’ha guanyat més. Això us afegeix pressió per a la final de diumenge?
Això son fets històrics que no afecten els jugadors d’ara. Nosaltres estem centrats en un partit concret i el que volem fer és guanyar-lo.
Us trobareu l’Alcobendas en la final de la copa i també en el ‘play-off’ de la lliga. El deveu tenir ben estudiat.
És un equip que tenia problemes en la posició de 10 i que ara ho ha solucionat fitxant un molt bon obertura sud-africà. Tenen una davantera molt corpulenta i dura, però també saben jugar. És un equip molt complet.
No us convé, doncs, anar a xocar contra ells?
Nosaltres som dels equips més petits de la lliga i generalment hem d’evitar el contacte i jugar ràpid, però depenent dels partits i de com es posin també el busquem. No tenim por.
El teu pare [Andrei] va ser un jugador llegendari en el rugbi espanyol i català. Et va introduir ell en aquest esport?
Quan van arribar a Madrid els primers anys, de petit, jo jugava a futbol. Va ser quan vam venir a Catalunya –ell va fitxar per la USAP de Barcelona–que un entrenador del BUC em va proposar anar a un entrenament. La Foixarda estava enfangada i quan vaig tornar a casa ben brut li vaig dir a la meva mare que volia jugar a rugbi.
Tens algun record especial d’algun tècnic del BUC?
L’Alfonso Salvador és el que vam agafar i em va ensenyar l’ofici a l’escola de rugbi. Recordo que hi havia també el Samu Ezeala, que ara està al Top 14.
Compaginar el rugbi i la feina no deu ser fàcil.
Si t’agrada molt ho fas, però és veritat que quan acabes de la feina vas a l’entrenament i arribes a casa baldat i el cap de setmana només tens un dia per descansar.
Provar a l’estranger, ho ha pensat?
Sempre he pensat que estaria bé provar ja fos a França o a Nova Zelanda, que és una destinació on a molts jugadors els agrada provar de jugar-hi un any. Ara mateix és complicat per la feina i en el Barça estic molt bé.
La selecció espanyola ja l’ha convocat a dues concentracions. Com valora el tema dels nacionalitzats?
Bé i malament al mateix temps. D’una banda frena el creixement dels jugadors joves i de l’altra ajuda l’equip a lluitar per objectius més ambiciosos.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Dissabte,20 abril 2024