Futbol sala

El Kairat i l’aurèola Higuita

Futbol sala. El conjunt amfitrió, el rival del Barça en les semifinals, ha guanyat dues UEFA Futsal Champions League utilitzant l’estratègia del porter jugador

Dues de les tres ensopegades que ha patit el Barça en una final a quatre de la UEFA Futsal Champions League són amb el Kairat Almaty. I totes dues, les de 2013 a Tbilisi i 2015 a Lisboa, van tenir un comú denominador: el porter jugador. El conjunt kazakh, que té les mateixes corones europees que el Barça al seu museu, s’ha fet lloc entre els grans d’Europa a base dels calers del seu propietari, el multimilionari Kairat Orazbekov, i també per la seva predisposició total amb la pràctica del joc de cinc. Una vessant del futbol sala que treballen com ningú gràcies al porter brasiler Higuita. “És molt bo sota els pals però, a més, juga millor que molts jugadors amb els peus”, diu Sergio Lozano, el capità del Barça. La superioritat que genera Higuita situant-se a mig camp i acompanyant l’atac del seu equip genera una inseguretat a l’equip rival: “has de defensar diferent de com ho fas habitualment. No pots baixar la guàrdia mai i no et pots precipitar”, comenta Miguel Andrés, segon entrenador del Barça. “Hem plantejat diferents defenses depenent del grau del seu atac de porter jugador. Si és més actiu o és més passiu. Hem de tenir clar (i això és la clau) què hem de fer en cada moment. Si anem a buscar-los o si ens quedem esperant-los. Això serà essencial”, afegeix el porter blaugrana Dídac Plana.

El Barça es veurà les cares amb un Kairat, però, que també té altres virtuts. “No ens hem de centrar només en el seu joc de cinc, també juguen bé en el de quatre contra quatre”, diu Dyego. “I defensen molt bé. Són molt sòlids i sacrificats en defensa. I tot a un ritme altíssim. De fet, ja no abusen tan del porter jugador i només el treuen quan van per sota en el marcador. Veurem com ho fan amb nosaltres”, explica Miguel Andrés d’un conjunt que en les dues fases de classificació només ha rebut un gol de mitjana. “Al cap i a la fi, el Kairat ha creat una aureola sobre Higuita. Anomenar Higuita ja et condiciona. L’aportació d’Higuita normal és de 15 o 20 xuts però gairebé sempre amb un balanç de 0 gols. La presència és més estabilitzadora que qualsevol altra cosa. Hem intentat normalitzar una situació perquè no ens crei sorpresa”, va teoritzar Andreu Plaza, el tècnic del Barça, fa uns dies.

Sigui com sigui, el sistema de porter jugador ha donat fruits al Kairat que té dues UEFA Futsal Champions League a les seves vitrines. “Està clar que és efectiu però jo, personalment, ho detesto. Com a aficionat del futbol sala, vull transicions, ocasion i ritme. I aquesta manera de jugar ho fa tot més lent. No m’agrada però la norma ho permet i s’ha d’acceptar”, recrimina Sergio Lozano.

I si un dia ho fa Dídac?

El d’Arenys és un perfil de porter molt hàbil amb els peus i no és contrari a l’ús del porter jugador. Se li escapa un somriure quan li pregunten: “crec que la meva màxima fortalesa és la versatilitat. Adaptar-me a la situació de joc que el partit requereix en cada moment. I si algú algun dia em demanne que m’he d’incorporar, afegir-me a l’atac o conduir… doncs ho faré. No em disgustaria, al contrari”, admet el porter maresmenc. De fet, a Jaén ja ho havia fet alguna vegada. “Crec que poder-ho fer em fa més complert i més bon porter”, conclou.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)