Handbol

L’autèntica via eslovena

Handbol. El Celje, que avui visita el Palau (20 h), va ser la víctima preferida del ‘dream team’ als anys noranta abans que aixequés la seva única Champions el 2004, amb Rutenka com a pal de paller

El Celje eslovè, un equip ara modest entre els grans de l’handbol europeu, visita el Palau Blaugrana (20h) en la segona jornada de la Champions. No és un club qualsevol. Va ser el primer d’Eslovènia que va conquerir un gran títol europeu després de la declaració d’independència (1991) i la seva relació amb el Barça va ser molt intensa als anys noranta, quan el club vivia el seu millor moment. A les seves files, a més, hi van jugar figures que posteriorment triomfarien al Palau amb els colors blaugrana, com ara Rutenka, Peric i Skrbic.

En l’era daurada del dream team de Valero Rivera (1996-2000), els eslovens van ser la víctima preferida dels blaugrana, que van eliminar l’equip d’Eslovènia en tres semifinals gairebé seguides. Era l’època en què el Palau va guanyar-se la fama d’infern en què qualsevol remuntada semblava possible. La primera topada entre catalans i eslovens va arribar la primavera del 1997. Al Palau es va fer un pas de gegant (29-24), però a la tornada es va patir allò que no està escrit (26-22) amb Peric començant a fer-se un nom entre els millors porters del món. El Barça aixecaria aquell any la seva tercera copa d’Europa.

Dos anys després, un altre cop el Celje, amb més ganes, esperava el Barça en les semifinals. A Celje, l’equip local, empès per més de tres mil ànimes, va posar els campions contra les cordes (35-32). Però quedava la tornada, és clar, i la defensa del Barça s’hi va deixar l’ànima per portar l’equip a una altra final (30-26), on s’aixecaria la cinquena copa seguida.

Cruixida al Palau

Just dotze mesos després apareixia un altre cop un Barça-Celje a l’horitzó. L’anada era al Palau i al descans (14-14) les espases estaven enlaire. A la banqueta, Sead Hasanefendic semblava guanyar la partida a Rivera. Però la tempesta que es va desfermar en la segona part va ser de les que fan època. El setè de cavalleria blaugrana va triturar els eslovens (39-25), que en la tornada encara no se’n sabien avenir (20-27).

El Celje va estar durant uns anys amagat, covant un nou projecte que va esclatar definitivament amb una nova generació de jugadors liderada per Rutenka i Zorman, que aixecarien el títol el 2004 tombant en la final el Flensburg alemany. La temporada següent jugarien la seva última semifinal de la Champions i ho farien, és clar, contra el Barça, dirigit aquesta vegada per Xesco Espar. El Palau també va decidir. Després d’una derrota a Eslovènia (34-31) contra els defensors del títol, els blaugrana, liderats per Iker Romero, van capgirar (31-26) el resultat i van fer camí cap al seu setè títol.

Una dècada de Gonzalo

Gonzalo va celebrar dijous deu anys del seu debut en el primer equip del Barça. Ho va fer el 19 de setembre del 2009 a l’Asobal al Palau contra el Toledo. Havia substituït en la convocatòria Barrufet, tota una llegenda, i Xavi Pascual –que també havia estat porter– el va fer jugar tota la segona part. El seu company de porteria aquell dia, Daniel Saric, va vaticinar que estàvem davant del futur porter titular del Barça. Gonzalo va atendre els mitjans, després del seu debut, en català. Només feia dos anys que era a Barcelona. “Sempre he volgut aprendre. Amb el castellà ja feia, però com que era a Catalunya volia aprendre el català.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)