IBRAHIM EZZAYDOUNI
ATLETA DE 3.000 M OBSTACLES EN EL PRÒXIM MUNDIAL DE DOHA
“Preferia el futbol, però l’atletisme era més barat”
“Em va fer ràbia perdre’m els Jocs de Rio pel fet de no tenir la nacionalitat espanyola, i sobretot l’europeu de Berlín”
“Amb el temps m’he tornat més disciplinat i amb ajudes crec que tinc molt marge de millora”
Penso que tinc possibilitats de ser a la final de 3.000 m obstacles, però és molt difícil de saber perquè només passaran els tres primers de cadascuna de les tres sèries, i tres temps de repesca
Ibrahim Ezzaydouni (Ziadna, 1991), especialista en 3.000 m obstacles, s’estrenarà la setmana vinent en el mundial de Doha en un gran campionat internacional. Tot i que viu a Canet de Mar des de fa dues dècades, el fondista del Barça no va aconseguir la nacionalitat espanyola fins al setembre del 2018. Diversos problemes burocràtics van endarrerir molt més del compte la posada en escena internacional d’un Ezzaydouni que de ben petit ja va demostrar el seu potencial en diverses competicions en l’àmbit català i estatal. L’oportunitat li arriba als 28 anys a Doha amb l’aval dels 8:14.49 que va acreditar en la lliga del Diamant de París. A la capital de Qatar lluitarà per ser a la final, però, en vista de la seva trajectòria, segur que encara té molt marge de millora.
Expliqui’m com va començar a practicar l’atletisme.
Quan tenia deu anys els meus amics venien a entrenar-se aquí, a les pistes de Canet, però jo no sabia ni que feien esport. Un dia m’ho van proposar i sense pensar-m’ho gaire vaig venir cap aquí. A mi m’agradava el futbol, però com que el meu pare anava just de diners venir aquí, era més barat. El futbol costava molt més. Vaig dir-li, al meu pare, que m’hi apuntés. Crec que costava el primer mes 9 euros i després, com que l’Antonio Hernández Luna [el seu entrenador de sempre] tenia tot un grup de marroquins en què ningú no pagava, doncs m’hi vaig quedar gratis, i així va començar tot.
I com va anar la seva evolució?
Sempre he fet proves de fons. Al cap de tres mesos ja vaig començar a destacar. M’anava bé el cros i com més llargues fossin les curses, millor. Mirava el programa de competició i com més llarga fos la distància, més possibilitats tenia de guanyar. El 2013 vaig quedar primer en el campionat d’Espanya promesa de cros, de 10.000 m i de 3.000 m obstacles, però sense possibilitats de pujar al podi perquè no tenia la nacionalitat espanyola. Per aquest motiu cada any em perdia la possibilitat d’anar a un gran campionat internacional.
El seu cas és curiós, perquè té un germà més petit que va aconseguir la nacionalitat espanyola molt abans.
Vaig arribar a Canet el 2000. Quan era petit, vaig tenir problemes amb els papers i per això el meu germà la va aconseguir abans que jo. La llei demana deu anys amb el permís de residència. Jo no ho sabia i es veu que quan la vaig sol·licitar en feia nou, i per això me la van denegar. Un cop te la deneguen, el procés s’endarrereix dos anys més. Vaig parlar amb el meu entrenador i amb el Barça van presentar un recurs que no va prosperar. I així van passar cinc anys més. La vaig aconseguir el setembre del 2018.
Segur que durant aquest temps el deuen haver reclamat perquè competís amb el Marroc.
Quan vaig córrer en la lliga del Diamant de Rabat fa un parell d’anys, em va arribar algun missatge, no sé si era d’algun federatiu, però res seriós. De totes maneres, jo visc aquí i em sento d’aquí, i no vaig gaire al Marroc. De fet, quan hi vaig, a part de l’aspecte, és com si fos un estranger més.
Ara que comença a gaudir de les internacionalitats, lamenta totes les temporades perdudes?
Sí, sobretot els Jocs Olímpics del 2016 em va fer molta ràbia, i el 2018 en l’europeu de Berlín, perquè en tenia moltes ganes i tenia claríssim que podia lluitar per l’or. Em vaig esperar fins a l’últim moment [el campionat va ser a l’agost], però la nacionalitat em va arribar al setembre. La meva trajectòria des que vaig començar als obstacles ha estat progressiva. Cada any he rebaixat la meva millor marca.
Això vol dir que arriba a aquest mundial en el millor moment de la seva carrera?
Crec que el meu millor moment encara ha d’arribar.
Amb la nacionalitat aconseguida, el seu plantejament o nivell d’entrenament ha estat diferent del de cursos anteriors?
Més o menys ha estat el mateix. En tot cas, et vas fent més gran i vas agafant més disciplina. Et prens les coses més seriosament. Jo abans era més deixat, anàrquic, anava a la meva, m’entrenava poc, no feia bé les coses. Ara tampoc les faig bé del tot, però cada any les faig millor. Per això dic que encara tinc molt marge de millora.
Anar al mundial i ser internacional pot ser que li serveixi per organitzar-se millor.
Només si descansés el que toca segur que milloraria molt. Si començo a tenir beques i ajudes segur que canviaré.
Ara té 8:14. Quina marca li sembla que pot arribar a fer?
Aquest any quan vaig córrer a París en 8:14.49, em veia per córrer en 8:10, però a llarg termini crec que fent bé les coses i rebent suport puc estar a prop dels 8 minuts. Quan arriba el dia de la competició em concentro i em surten bé les coses. La pressió em va bé, em motiva i acostumo a donar el millor de mi quan toca.
Compagina l’atletisme amb alguna altra ocupació?
Ara estic centrat en l’atletisme. En aquests anys he anat malvivint de l’atletisme. Per això feia moltes curses populars i guanyava diners per anar tirant el dia a dia. Des dels 20 anys no he treballat mai. Quan era més jove aconseguia diners venent ferralla i després potser em prenia un temps sabàtic, i estudiava un mòdul. Vaig fer un grau mitjà i després, a descansar. He estudiat anglès i aquest any he fet un curs de cicle superior de mecatrònica industrial i ara faré el segon, tot i que tinc els Jocs Olímpics a l’horitzó.
Figura amb la 16a marca dels inscrits en el mundial. Es veu amb possibilitats d’accedir a la final del 4 d’octubre?
Em sembla que tinc possibilitats, però és molt difícil de saber, perquè només passaran els tres primers de cadascuna de les tres sèries, i després repescaran els tres millors temps. Dependrà de la sèrie que em toqui. Si és l’última sortiré a tibar perquè és probable que puguin passar-ne sis.
Els 3.000 m obstacles és pràcticament un territori restringit a corredors kenyans, però el marroquí Soufiane el Bakkali ha gosat discutir-los la supremacia. Qui veu com a favorit?
Per mi, El Bakkali. Hi ha el dubtes amb Kipruto, que apareix inscrit però ha estat gairebé tot l’estiu lesionat. A París va quedar just davant meu. Si arribés bé, no tindria tan clar el favorit.
Quin és el seu referent?
No en tinc cap. És que a mi no m’agrada gaire l’atletisme. Soc molt competitiu i ja està. M’agrada la satisfacció personal d’aconseguir resultats.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Enllaços relacionats
Publicat a
Notícies
Dijous,25 abril 2024