Handbol

JOAN CAÑELLAS

JUGADOR DEL PICK SZEGED I DE LA SELECCIÓ OLÍMPICA D’HANDBOL

“El club ens ha prohibit marxar d’Hongria”

“El 2020 hauríem arribat als Jocs en un gran estat de forma; l’any vinent tot pot haver canviat molt”

“Aquí anem vuit o deu dies enrere respecte de Catalunya i, com nosaltres, no són conscients del que pot passar”

Joan Cañellas (1986, Santa Maria de Palautordera) ha guanyat un mundial, dos europeus, la Champions i un grapat de lligues arreu d’Europa però té un repte pendent: la medalla olímpica. El 2020 semblava que havia de ser l’any, però el coronavirus no només el manté confinat a Szeged sinó que ha acabat ajornant els Jocs i podria allargar la temporada internacional de l’handbol fins l’agost, decisió que critica. Admet que a Hongria encara no són conscients dels estralls que pot causar la pandèmia.

Quina és la situació a Hongria?
El club de moment no ens deixa marxar perquè considera que algun dia tornarem a entrenar-nos i potser es reprèn la competició, cosa que dubto. No volen que els jugadors estiguem fora del país i que això dificulti un possible retorn.
Quin nivell de confinament hi ha ara mateix?
És més relaxat que a Catalunya però cada vegada va a més. Anem vuit o deu dies més tard. El govern ja ha advertit que només es pot sortir per anar a les farmàcies i als supermercats. Teòricament hi ha molt pocs infectats i morts en comparació amb altres països, però cada dia que passa es posen més restriccions. A més, m’expliquen que la gent va amb febre a l’hospital i l’envien cap a casa perquè no comptin com a casos de coronavirus.
Com ho porten?
Quan vam deixar d’entrenar-nos, fa dues setmanes, ja vam decidir que les nenes no anaven més a la guarderia per precaució. La gran (4 anys) està més contenta perquè ens passem tot el dia jugant. És esgotador. Trobem a faltar sortir de tant en tant o anar a un restaurant. Ens passem tot el dia cuinant, però ho hem d’acceptar.
Tot l’esport del país està parat?
Sí, totalment. La lliga d’handbol va ser de les últimes, fa dues setmanes. Vam jugar un partit sense públic fa dues setmanes, però des de llavors s’han anat restringint més coses fins que el govern ha dit que tothom cap a casa. La gent va pel carrer amb mascareta, guants i deixa distància a les botigues, però fins fa poc la vida era normal. A l’equip ens van fer el test, vam donar tots negatiu, i la idea era tornar a entrenar-nos en petits grups, però al final el club ho ha deixat estar per lògica i coherència. Vaig dir mig en broma que aquell seria el nostre últim entrenament de la temporada, i segurament ho serà.
Els que, com vostè, estan en contacte amb Catalunya i Espanya expliquen el que pot passar si la cosa va a més?
La gent encara no és conscient del problema. Quan vas als afores de la ciutat encara et sorprèn la quantitat de gent que hi ha als parcs i llocs així. Fins i tot alguns companys de l’equip em diuen que no n’hi ha per a tant. Vaig avisar al preparador físic, que té un gimnàs, que l’hauria de tancar, i no se’n feia creus. Tard o d’hora arribarà el virus i esclatarà.
L’ajornament de Tòquio, és lògic?
Es veia a venir. Els xinesos, que van ser els més estrictes, tot just poden sortir ara al carrer amb totes les precaucions del món. A Europa la gent s’ho pren més a la lleugera i tampoc és que quedés un any per als Jocs, sinó uns mesos. No és només un problema que el dia de la inauguració dels Jocs tot havia d’estar bé, sinó que els esportistes han d’estar preparats per competir, i això requereix una preparació estricta durant mesos.
A l’equip d’handbol, com els afectarà?
Negativament, perquè aquest any estem tots molt bé de forma. Som una de les seleccions molt veteranes i hi ha jugadors que ja tenien altres plans pel 2021, com el Raúl, que plegava. No sabem què passarà amb el seleccionador, tampoc. A aquesta generació ens falta una medalla olímpica sobretot per la decepció de Londres, quan vam perdre en els quarts en l’últim segon.
El calendari encara es complicarà més si la Champions acaba a l’agost?
Soc molt crític amb això. Ho veig com mesura desesperada per no perdre diners. La final a quatre de Colònia genera molts ingressos, però l’esportista d’elit també necessita un període de vacances, i el nostre és un esport molt dur. Cal desconnectar, i aquest any ja era complicat perquè hi havia els Jocs, però ho assumíem. Si hem de jugar els vuitens i els quarts de la Champions al juny i la final a quatre a l’agost, hi haurà equips que empalmaran una temporada amb la següent, en què hi haurà mundial i Jocs Olímpics. Una bogeria. A més, tenim jugadors que per contracte canvien d’equip l’1 de juliol.
A l’Asobal ja hi ha el debat de si s’ha de donar per acabada la lliga. A Hongria què passarà?
Per com ha anat tot aquest any, no hi hauria d’haver ni campions, ni ascens ni descensos. Sempre hi haurà perjudicats, però el que hem viscut tampoc és normal. A Hongria aspiren a tornar a jugar, però tot i que ara el nivell de contagi és baix, això explotarà un moment o altre, i no es podrà jugar.
Molts clubs aquí, com el Barça o el Granollers, estan fent expedients de regulació. Pateixen pels contractes a Hongria?
Prefereixo no pensar-hi gaire, és un patiment més. La sort que tenim és que aquest és un club sanejat i que el govern aposta molt per l’handbol, però si no juguem més aquesta temporada o comencem tard la següent potser s’haurà de parlar del tema de salaris.
Pateix pels pares, que són farmacèutics i estan a la primera línia aquests dies?
Tenim informació de tot arreu. La meva dona és de Ciudad Real i tenim molts amics de Madrid, i sabem que la situació és molt diferent segons les zones. Els meus cosins també són farmacèutics, però els meus pares estan en una edat delicada, i sobretot la mare està en contacte cada dia amb molta gent, molt exposada tot i les proteccions que es posen. Està bastant tocada perquè molts centre d’atenció primària han tancat i estan desbordats. La gent hi va molt nerviosa a preguntar; els toca moltes vegades fer de metge, i és una situació desagradable. Jo m’he cabrejat perquè els polítics no van preveure tot això, però és veritat que ningú de nosaltres hauria pensat fa un mes que les coses acabarien així.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)