Més esport

SÍLVIA MAS

CAMPIONA DEL MÓN DE 470 I REGATISTA DE L’EQUIP OLÍMPIC DE TÒQUIO 2020

“Hi ha una rampa per sortir a l’aigua i no trobaria ningú”

“El més important són les persones que estan patint i pensar en els Jocs pot semblar egoista”

“Les nostres rivals tenen uns quinze anys més que nosaltres i tenim més marge per aprofitar el temps, aprendre i millorar”

Sols
“No hi ha ningú, aquí. Cap mena de professional: tenim una empresa que ens porta el menjar, ens ho deixa a la porta i no sortim ni a llençar les escombraries. Ni entra ni surt ningú, és com una casa per a nosaltres” diu la regatista, des d’un centre que no està tutelat pel Consell Superior d’Esports perquè és de l’Ajuntament de Santander, Cantàbria i la federació espanyola. El CSD se’n va assabentar pels mitjans i en va posar el govern estatal al corrent. La presidenta de la RFEV, Julia Casanueva, ha desobeït l’organisme que té tancats tots els CEAR, CAR i la Blume de Madrid.
Si ara s’estan entrenant, millor per a ells. No vull mirar què fa l’altra gent: sé què tinc i miro d’aprofitar el temps

Sílvia Mas (Barcelona, 1996) i la canària Patricia Cantero van ser confirmades fa quinze dies com a membres de l’equip olímpic que disputarà les proves de la classe 470 als Jocs de Tòquio, ajornats fins al 2021. Campiones del món el setembre en el mateix camp de regates on havien de competir aquest estiu, a Eno-shima, la notícia els va arribar confinades al CEAR de Santander amb la resta de regatistes de l’equip estatal. “Estic estudiant i ara acabaré la universitat. Ja he fet el treball final de grau i tot i només em queden tres assignatures de les quals ara tindré els exàmens” diu sobre l’administració i direcció d’empreses que té coll avall.

Com ho estan passant?
Som uns deu esportistes només de vela, que estàvem tots a Palma i abans del confinament la federació ens va dir de venir a aquí perquè havíem estat en contacte amb molta i molta gent de molts països. Havíem estat viatjant i, per si havíem agafat la Covid-19, no passar-ho, ni a les nostres famílies, que som de molts llocs diferents.
Els van fer les proves, abans de venir o quan ja hi eren?
No, aquí no tenim tests ni res d’això. Però sí que estem monitorats per la doctora de l’equip i estem tots bé, no hi ha cap problema afortunadament.
S’entrenen i poca cosa més, no?
Sí i com que no podem sortir a l’aigua, el que fem és entrenar-nos al gimnàs. I aprofitar el temps per a totes aquelles coses que són importants per a la vela però que mai tenim prou temps per fer. Per exemple xerrades de meteorologia, de reglament, molt treball de visualització amb la psicòloga...
L’ajornament dels Jocs per al 2021 els treu un pes de sobre?
És una decisió del tot encertada i ho trobo normal. Ara mateix el més important són les persones que estan patint i pensar en els Jocs pot semblar fins i tot egoista. Nosaltres mantenim el mateix objectiu, però hem d’esperar un any més i el que farem és seguir treballant.
S’ho agafen com un intensiu, aquests dies de confinament?
Això al final és com casa nostra i seria el mateix fer-ho aquí que en un altre lloc, al costat de les nostres famílies. Com que tenim una data per als Jocs, no podem parar d’entrenar-nos i, com que no podem estar a l’aigua, no podem perdre la forma. Per això fem gimnàs i moltes xerrades per Skype amb el meteoròleg de la federació, que no és aquí. I amb la psicòloga, que tampoc hi és.
Els que són aquí deuen ser com de la família ja. Gairebé...
Fa quatre anys que convivim i gairebé ens coneixem tots des de ben petits. Sí que ho és quasi.
El títol que guanyen a Eno-shima fa que l’objectiu del podi sigui real, però amb un any més, com es gestiona aquesta espera?
El que més afecta és al cap. Més enllà del físic és no estar mai a casa i aquesta permanent tensió. És la pressió que et poses tu, la que et posen els de fora i saber que ho hauràs de fer bé. I allargar-la un any més és el que costa més de gestionar. Però amb la il·lusió que tenim... Hi ha un costat positiu i és que les nostres rivals tenen uns quinze anys més que nosaltres i tenim més marge per aprofitar el temps, aprendre i millorar.
El camp de regates serà el mateix de l’any passat. Què li sembla?
És molt complet, amb tot tipus de vents: de terra, de fora, hi ha molta onada, poca... I a mi m’agrada molt perquè a més hi fa calor i no t’has d’abrigar massa. Així no passem fred i hi pode passar moltes estones, a l’aigua. I que sigui tan complet, a nosaltres com a tripulació ens va bé i potser tenim avantatge perquè n’hi ha que estan més especialitzades en un vent o un altre.
El 470 en el proper cicle olímpic ja serà mixt. Com s’ho farà?
El mundial d’aquest any el faran a l’hivern i, després dels Jocs ja no hi haurà la categoria masculina i la femenina. Serà un nou repte però no hi paro gens d’atenció. Els meus únics pensaments estan a Tòquio, amb la Patricia i no hi penso més enllà. Sí m’agradaria seguir navegant, i no sé si en 470 ajuntant-me amb un noi o canviaré de classe... És una llàstima, amb l’ajornament dels Jocs el següent cicle olímpic serà de tres anys i, si quatre ja són justos, imagina’t tres. És complicat saber què fer.
Jordi Xammar deia en una entrevista a aquest diari que al Japó s’entrenen a l’aigua. Els angoixa?
No té res a veure el que fem nosaltres amb sortir a navegar, amb un vaixell al mar. Però tard o d’hora aquesta situació arribarà a tots els països i més o menys tothom ho passarà d’una manera o d’una altra. Si ara s’estan entrenant, millor per a ells. No vull mirar què fa l’altra gent: sé què tinc i miro d’aprofitar al màxim el nostre temps.
S’ha allargat el confinament dues setmanes més. Els esportistes d’elit haurien de tenir prioritat per tornar a la normalitat?
Jo n’estaria encantada però és que fins i tot aquí, per exemple, hi ha una rampa per sortir a l’aigua i no trobaríem ningú de l’exterior. No aniríem enlloc, però també entenc que amb la situació que vivim ara mateix no són aquestes, les prioritats.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)