Sí, una gran il·lusió, segur. El Recco és l’equip que més títols ha aconseguit històricament a Europa i a Itàlia i és un gran referent del waterpolo mundial.

És un d’aquells equips que el seu ADN és aquest, el de guanyar títols, però en aquest cas amb una exigència molt alta, altíssima, i aquesta és també la gràcia d’entrenar un equip com el Pro Recco, que l’exigència es màxima.

Bé, molt bé. Per mi aquests entrenadors son gent que et donen molta inspiració, és molt inspirador que un equip que ha tingut en Ratko Rudic pensi en tu per substituir-lo.

Sí, hi haurà una miqueta de tot. La veritat és que encara s’ha de definir, s’està parlant amb els jugadors i el que és segur és que serà un equip competitiu i segur que tindrem noms importants del waterpolo internacional, ja siguin italians o estrangers.

Crec que el primer que s’ha d’aconseguir és tenir una mentalitat d’equip i fer un equip amb la gent que tinguem. El tema és començar com si fóssim un i fer un equip. És l’objectiu principal que tinc al cap. Pensar en altres coses ara mateix no seria intel·ligent perquè per aconseguir coses el primer que cal és fer l’equip. Primer triar els jugadors i després convèncer-los que formen part del grup i que el grup és la clau per aconseguir els objectius.

Bé, la veritat és que com tot. Pensen en entrenadors i en aquell moment, doncs, va sortir el meu nom, m’imagino. Jo tenia una relació amb aquest equip de fa alguns anys. Ens coneixíem, igual que conec altres equips, i havíem parlat, però mai havíem parlat d’agafar l’equip, però bé, em van trucar i m’ho van oferir. I la veritat és que és molt difícil dir que no a un equip com el Pro Recco.

No, no estava entrenant cap equip, el que passa és que no he marxat mai del waterpolo. Quan vaig acabar amb la selecció espanyola vaig estar un temps que volia fer altres coses. El que passa és que sempre he estat vinculat al waterpolo, ja sigui com a assessor de diferents federacions com anant a fer clínics per la FINA. Darrerament em trucaven dels Estats Units, també del Japó. Quan va començar tot això del coronavirus havia d’anar al Japó, l’any passat hi vaig estar i també vaig ser a Xangai. Els darrers tres anys, sobretot, he fet molt de waterpolo a diferents nivells, però dirigint un equip, no.

Sí, sí. Però crec que quan has fet tota la teva vida una rutina aquesta rutina ja la tens, no em costarà gens. És simplement conèixer bé la gent, conèixer una mica més el club per dins i començar el dia a dia, però això és el menys important. Sincerament, estic més preocupat per veure com ho farem amb aquesta situació que pel fet que darrerament no hagi entrenat un equip.

Jo soc positiu, crec que ho farem perquè ho hem de fer d’una manera o una altra. Vejam si el futbol comença i obre una miqueta la porta a la resta d’esports col·lectius i poden començar les competicions. Vejam de quina manera ho fem, quins són els protocols. Cada esport té uns recursos econòmics per fer-ho, però som un esport que té lliga europea i s’ha de viatjar, veurem com s’organitza tot.

És una incògnita diària. Crec que ara hem de viure al dia i vejam què passa avui, i demà veurem què passarà, i a poc a poc i amb calma.

Sempre que he estat entrenador, tant en el Sabadell com en la selecció espanyola, crec que els meus equips principalment sempre he volgut que siguin molt intensos i molt solidaris, i molt ambiciosos del primer moment fins a l’últim . Intentar donar tot el que el jugador té a dins.

Crec que el Pro Recco sempre ha jugat així. És un equip molt intens, el que jo intentaré fer és fer un equip, construir un equip i un grup que pugui jugar com un equip de veritat. Jo crec que és el gran objectiu. A partir d’aquí la intensitat, i la resta seran jugadors molt professionals, amb talent, amb molta experiència, tot això ja ho porten ells en el seu ADN. Crec que el treball que ha de fer l’entrenador es unificar tots aquests jugadors i fer-los pensar com un equip.

És un contracte que té diferents possibilitats, però depèn de coses i hi ha unes extensions i altres coses. No he estat mai de signar contractes llargs. No hi crec. En equips com aquests que tenen necessitats i són exigents és millor començar a treballar a poc a poc i dia a dia, i veure si tothom està content.

Exacte, sí, sí. Tot i que tinguis un contracte llarg també hi ha moltes clàusules. És un contracte molt obert, que és el que jo volia, i estic molt content.

Hi vaig sol i ja sé qui seran els meus assistents i estic molt content perquè són italians, són de la casa i els conec perfectament. Portar gent de waterpolo d’un país a un altre no es habitual. Els que treballaran amb mi coneixen bé la idiosincràsia del club i la ciutat, i això és important. Arribar amb un grup de gent que vingui de fora i no entengui ben bé el que vol dir l’entitat de vegades no és positiu.