L’eslovè Primoz Roglic (Jumbo Visma) va començar a esvair els dubtes que hi podia haver sobre el seu estat de forma després de la caiguda al Dauphiné amb una brillant victòria al cim d’Orciéres Merlette. Entre els favorits, qui li va donar una resposta més efectiva, tot i que insuficient, va ser el seu compatriota Tadej Pogacar (UAE Emirates), segon a l’arribada i líder dels joves. Alaphilippe (Deceuninck-Quick Step) aspirava a repetir victòria. No se’n va sortir davant el canvi de ritme de Roglic, però va salvar amb suficiència el lideratge.

El primer contacte amb l’alta muntanya va destapar la força del Jumbo Visma. Kuss i Van Aert van estirar el grup de favorits amb un ritme diabòlic, idoni per a Roglic i que tampoc va desgastar l’altre líder de l’equip, Dumoulin, que no va cedir ni un segon. Bernal (Ineos) també va resistir en un port que no és el millor per al seu estil, però l’equip britànic va veure com la seva alternativa, Richard Carapaz, perdia gairebé mig minut. Mal senyal. El Movistar també va patir de valent. Mas i Valverde no van mostrar debilitat quan el Jumbo va decidir anar a totes i Marc Soler tampoc va trobar-se còmode en la part final i va perdre 1:17.

Més enllà de l’estratègia dels equips i la força dels favorits en el tram final, l’etapa va quedar molt lluny de l’èpic triomf el 1971 d’Ocaña, el famós dia que va treure 9 minuts a Merckx. En els primers quilòmetres es va consentir una escapada de Vuillermoz (Ag2r), Politt i Neilands (Israel), Burgaudeau (Direct Energie), Benoot (Sunweb) i Pacher (Vital Concept), però el sextet mai va tenir possibilitats reals de victòria. Benoot, a més, va tenir un accident baixant el coll de l’Aullagnier. Va topar amb una tanca de seguretat i la bicicleta es va partir.

En el pilot l’equip del líder va marcar un ritme constant però sense un desgast excessiu. Politt va intentar escapar-se en solitari i també Neilands, però en l’últim port el canvi de ritme dels equips dels favorits, que no volien deixar escapar els segons de bonificació de l’arribada, va deixar els supervivents sense possibilitats.

En els dos quilòmetres finals el primer atac seriós el va fer Guillaume Martin (Cofidis), fet que va propiciar la reacció en primera persona de Roglic, que no va perdonar en els metres finals.