Pàdel

Separació de poder

Les tres últimes parelles números 1 del WPT a la fi d’any s’han desfet

Vuit dels onze títols del circuit 2020, amb participació catalana

Sainz i Triay posen fi a cinc anys juntes al capdamunt, com abans van fer Marrero amb Salazar i amb Ortega

Diuen que el pàdel és un esport en què el teu company o companya sempre és el que falla. O sigui, que hi ha un desgast provocat pel dia a dia i les competicions que acaba provocant molts canvis de parella. Els tretze anys que van aguantar junts els argentins Fernando Belasteguin i Juan Martín Díaz i en què van ser números 1 del pàdel mundial són una de les excepcions que confirmen la regla. Els bons resultats són el millor antídot contra les separacions, tot i que si mirem els darrers tres anys del circuit femení no garanteixen absolutament res. Les tres parelles de noies primeres del rànquing a finals d’any de les tres últimes temporades s’han desfet. Marta Marrero i Ale Salazar el 2018; Marta Marrero i Marta Ortega el 2019, tot i que enguany, a mig curs, s’han tornat a ajuntar, i ara fa pocs dies, van anunciar que partien peres la catalana Lucía Sainz i la menorquina Gemma Triay. Una llàstima en una parella amb cinc anys d’antiguitat que havia arribat al zenit amb una embranzida de final de curs espectacular. Sis finals seguides i cinc títols, inclòs el master final avalen el treball de Sainz i Triay, que l’any passat quan les coses no funcionaven van fer un cop de cap i van marxar plegades a viure a Madrid a iniciar un nou projecte amb el tècnic argentí Rodrigo Ovide. En total, tanquen un període de cinc anys amb dotze títols. Sainz es va canviar de costat i va passar del revés a la dreta, tot un sacrifici, per aprofitar el potencial de totes dues en una metamorfosi complicada. De fet la barcelonina va jugar la final del màster final del 2014 jugant al revés al costat de la madrilenya Marta Ortega.

Cap de les dues ha relatat públicament el motiu del canvi. És el modus operandi habitual. De retruc, la separació trenca l’altra gran parella amb participació catalana. La reusenca Ari Sanchez i la madrilenya Ale Salazar, campiones de tres tornejos enguany i vencedores del màster final del 2019, tampoc no continuen juntes després de dos anys i de vuit títols en total. Salazar unirà les seves forces amb Triay en una parella que es preveu explosiva. Sainz jugarà amb la jove Bea González, una jugadora d’una gran potència i potencial i Ari Sánchez tindrà a la seva dreta la ràpida extremenya Paula Josemaría i faran una parella molt jove i amb recorregut en un circuit cada cop més enrevessat que s’ha tornat molt atractiu perquè hi ha moltes parelles amb aspiracions.

Sainz-Triay
Lucía Sainz va intenta r sense èxit ser professional del tennis i va gaudir d’una beca als EUA. El 2009 es va iniciar en el pàdel al RC Polo, jugant amb la veterana Eva Gayoso, tota una institució en el pàdel català. El 2015 es va unir a Gemma Triay, una altra extennista.
12
títols
han guanyat juntes Sainz i Triay des que es van estrenar el 2017 (2). El 2018 en van aconseguir 4 i van optar al número 1, però el 2019, només un.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)