Mentre la Volta prepara el recorregut de les dues pròximes edicions en un context sempre complex i econòmicament dificultós, també té temps per recordar els herois que han fet gran una de les curses ciclistes més llegendàries del calendari internacional. No s’entén, llegint el monumental llibre que ha escrit Rafael Vallbona sobre els grans protagonistes de les cent primeres edicions, que encara sigui un petit drama organitzar una etapa contra rellotge sovint per un tema tan espuri com les queixes dels veïns. La incultura, en aquest cas esportiva, al poder. Va passar a Banyoles en l’última edició, però no era el primer cop.

El llibre Herois de la Volta, editat conjuntament amb Cossetània, et posa literalment en la pell d’uns esportistes que abans i després de la guerra competien, com diu el tòpic, amb una sabata i una espardenya. Sebastià Masdeu, Josep Magdalena i Joan Martí, que va inventar a la seva manera la primera beguda isotònica, van obrir el camí a un dels esportistes més carismàtics que ha tingut Catalunya, Mariano Cañardo, fins i tot admirat per Josep Pla. Entre el 1928 i el 1939 va guanyar la Volta en set ocasions. Vallbona recorda la gran llegenda que envolta la figura del ciclista i el seu cognom. El 1929 és convidat a les Corts per fer la sacada d’honor, però una part del públic el xiula perquè alguns mitjans han assenyalat que el belga Jean Aerts li havia regalat la Volta. Ell, emprenyat, dona una forta puntada de peu a la pilota i l’envia a la grada. Des de llavors, canyardo s’ha usat per referir-se als xuts violents, sobretot entre la mainada.

La Volta no deixa de ser un reflex de l’evolució del ciclisme mundial. A finals dels 60 i els 70 viu una etapa daurada amb triomfs de mites com ara Jacques Anquetil, Eddy Merckx, Luis Ocaña, Felice Gimondi, Bernard Thévenet, Freddy Maertens i Francesco Moser. Merckx comença, de fet, des de Catalunya la seva dictadura imperial arreu del continent. Després vindran cinc edicions del Giro, cinc del Tour, la Vuelta del 1973 i totes les grans clàssiques.

Menció especial també entre els herois per a Miguel Indurain, que el 1992 encadena el Giro, el Tour i la Volta en la temporada més exuberant de la seva trajectòria. A Catalunya ja hi havia triomfat el 1988 i el 1991. En la seva primera victòria ja passa per la pedra Perico. El relleu al Banesto és un fet.

Per al ciclisme català modern la gesta més preuada és l’atac de Tondo i Purito al coll de Josa del Cadí el 2010. Arriben plegats a la meta. El vallenc es queda l’etapa i el de Parets, el lideratge, que ja no abandonarà. El 2011, Tondo mor en un accident i el duel no es repetirà, però Rodríguez li retrà homenatge amb el triomf del 2014.