El 10 de març del 2019, la marató de Barcelona iniciava una nova etapa després d’haver trobat la tecla per mantenir l’equilibri entre el recorregut per alguns dels llocs més emblemàtics de la ciutat i sua avitzar el circuit per la consecució de grans registres. “És com si anessis amb el bus turístic”, feia broma el director de la cursa Cristian Llorens. La resposta dels corredors d’elit va ser contundent amb l’assoliment de dues noves plusmarques a càrrec del fondista de Bahrain Alemu Bekele (2h06:04) i l’etíop Kuftu Tahir (2h24:44). La marató de Barcelona tornava a agafar embranzida, però la irrupció de la pandèmia va tallar en sec aquestes bones expectatives; i sense cursa el març del 2020 i el 2021 ha calgut esperar gairebé 32 mesos per tornar a posar en dansa el nou circuit, el diumenge 7 de novembre. És per això que ahir, en l’acte de presentació, es va qualificar la marató de diumenge com “la més important, la més esperada, la més desitjada, o la més emotiva”. Tindrà també el seu punt de simbolisme, ja que es tracta de l’edició número 42, una xifra màgica per als valents disposats a recórrer els 42,195 km que conformen la cursa.

La marató de Barcelona torna al calendari amb uns 15.100 corredors –el 2019 van ser 17.465– i amb un dels trets característics de les últimes edicions: un alt percentatge de participació estrangera, fins a un 46,5%. El nombre de dones puja fins a 4.200, al voltant del 18% del total. La pandèmia ha sacsejat bona part del calendari esportiu, i després de la tardor atlèticament més calenta, els organitzadors van confirmar que la marató tornarà el 2022, tal com era habitual, a la primavera. Per donar una mica més de marge entre una edició i la següent, aquest cop s’endarrerirà fins al 3 d’abril, mentre que la mitja marató es farà el 6 de març.

El director de la cursa, Cristian Llorens, no amaga que el repte per aquesta edició és tornar a rebaixar els dos rècords del circuit (2h06:04 i 2h24:44). Per assolir aquesta fita, a la graella de sortida de l’avinguda Maria Cristina hi haurà poc més d’una trentena d’atletes d’elit, entre els quals destaquen dotze homes amb registres inferiors a les 2h07 i cinc dones de menys de 2h29. Per marca i palmarès, el cap de cartell és l’etíop Yemane Tsegay, subcampió mundial de la distància a Pequín 2015 i que acredita un cronòmetre de 2h04:48. En tot cas, sembla que els millors dies del corredor etíop de 36 anys ja han passat, i tindrà com a rivals fondistes amb registres més actuals, com l’ugandès Filex Chemonges (2h05:12) o el kenyà nacionalitzat per Bahrain Marius Kimutai (2h05:47). La llista d’atletes en disposició de lluitar per les places d’honor és extensa, com el marroquí Othmane el-Goumri (2h06:18) o fins i tot alguns corredors que s’estrenen en la distància. L’italià Daniele Meucci, campió europeu el 2014, competirà per ser el primer atleta no originari d’Àfrica a la línia de meta i per mirar de rebaixar la seva marca (2h10:45) després de dos anys sense córrer la distància. En categoria femenina, si no hi ha sorpreses entre les debutants, les principals candidates al triomf són les etíops Timbit Gidey (2h23:37) i Mesere Belete (2h24:54), i la kenyana Betty Wilson Lempus (2h23:40). En la pugna per establir dues noves plusmarques, els corredors d’elit disposaran de llebres per cobrir la mitja marató en 1h03, en el cas dels homes, i 1h12, per a les dones. Més enllà dels resultats de la marató de diumenge, el regidor d’Esports, David Escudé, va sentenciar: “Potser no tenim el millor cartell d’atletes d’elit, ni tenim el major nombre de participants, però tenim la millor marató al millor escenari.”