Rugbi

JOSEP M. MONTI

CEO DELS DIABLES DE BARCELONA

“Haurem de ser creatius”

Un dels fundadors dels Diables de Barcelona admet que el viatge a Sud-àfrica és el preludi per a l’establiment d’una franquícia permanent a Catalunya, amb la previsió que debuti la temporada 2022/23 en una nova competició internacional

Aquest cap de setmana, l’expedició dels Diables de Barcelona, la primera franquícia que aspira a ser un equip de rugbi professional a Catalunya, viatja a Sud-àfrica per jugar el Toyota Challenge a Bloemfontein, el seu primer torneig amb una selecció de jugadors internacionals, en el marc del procés que l’ha de portar a jugar la seva primera competició oficial la temporada 2022/23. Un dels seus fundadors ens explica el projecte.

En aquesta primera gira, quants jugadors catalans porteu?
En tindrem catorze de la divisió d’honor B, bàsicament del CR Sant Cugat i del CN Poblenou.
De la Santboiana i el Barça no en venen, però s’hi compta en el futur?
Nosaltres no serem una selecció, serem un equip propi, i els jugadors que estiguin amb nosaltres no podran competir en un altre equip. Els donarem l’oportunitat de ser professionals.
Jugareu un a lliga europea, però ara ja hi ha una Champions League. Hi tindreu relació?
Serà una competició paral·lela de caràcter privat. A la Champions actual, s’hi accedeix pels resultats de les diferents lligues que la componen, amb les diverses federacions pel mig.
A banda de les franquícies de Barcelona i Madrid, es pot avançar el nom d’alguna altra ciutat europea?
Moltes coses no les podem explicar, però el que sí que puc dir és que no seran només equips d’Europa, segurament n’hi haurà algun de Sud-àfrica. Després de la conferència que tindrem durant el torneig, podrem concretar molt més.
Que la presentació es fes en una instal·lació de la Damm indica que ells ja són un dels potencials patrocinadors?
Ha mostrat molt d’interès pel projecte. El rugbi és l’esport en què més cervesa es beu als estadis. Per exemple, en els partits del Sis Nacions se’n pot consumir, a diferència dels grans tornejos de futbol.
Per les característiques que necessiteu del camp –10.000 espectadors–, és evident que s’haurà de jugar fora de Barcelona ciutat.
Estem mirant tota l’àrea metropolitana, però no descartem fins i tot que es faci un nou estadi on es puguin jugar diversos esports i fer concerts, entre altres activitats. Estem parlant amb alguns ajuntaments i inversors i mirant terrenys per tenir aquesta instal·lació pròpia. Òbviament, això no és a curt termini, però si tira endavant ens ajudarà molt.
Quan parleu de “franquícia”, a què us referiu?
La competició més coneguda amb franquícies és l’NBA. Hi haurà una entitat per sobre que organitzarà la lliga i nosaltres tindrem el percentatge que ens toqui, però això és el que s’ha de concretar ara a Sud-àfrica, tot i que ja hem vist alguns papers.
Si és una cosa molt artificial, no temeu que acabi com els Dragons de futbol americà?
En el rugbi, parlar de franquícies no és estrany. L’estructura que tenen sol aglutinar el rugbi provincial o d’una regió concreta. En molts llocs, quan es va professionalitzar el rugbi, van veure que per fer grans equips havien de concentrar-hi els millors jugadors de cada zona per disputar després grans lligues. A Nova Zelanda, Austràlia i Sud-àfrica ho van fer, a diferència de França i Anglaterra, que encara mantenen els clubs tradicionals. A Irlanda, Escòcia i Gal·les solen disputar les grans lligues amb aquests equips provincials, que anomenen franquícies, per diferenciar-los també de les seleccions nacionals, que tenen la seva pròpia dinàmica. Si acabes en una franquícia, t’hi quedes full time; ja no pots competir amb el teu club.
La federació espanyola com veu que un equip de Madrid i un altre de Barcelona s’“independitzin”?
El CSD no reconeix el rugbi com un esport professional, però la nostra competició serà privada i, per tant, no hi tindrà res a dir. Estarem inscrits en la competició corresponent i paguem els nostres jugadors. Els estaments tradicionals no veuen més enllà del seu territori; en el cas del rugbi tot passa per la selecció espanyola. Ara estan capficats a anar al mundial i no tenen recursos per desenvolupar una competició professional. Els millors jugadors se’n van a França i a altres llocs.
En l’àmbit europeu, també podeu tenir problemes, a l’estil dels clubs de futbol que han volgut fer la Superlliga.
L’Eurolliga de bàsquet fa més de 20 anys que funciona. És un exemple de com els equips es poden organitzar i funcionar perfectament.
La primera previsió és un pressupost d’entre dos i cinc milions. Com s’hi arribarà?
Serà una suma de recursos públics i privats. Aspirem també al suport institucional. La majoria de clubs de futbol de primera divisió juguen en camps municipals. La idea és trobar una localitat que vulgui internacionalitzar el seu nom o la seva marca i que la presència del nostre equip hi tingui un impacte econòmic. També estem ficats en el tema digital. Volem vendre tokens i qui vulgui també podrà ser copropietari de la franquícia. Hem d’agafar-nos a moltes eines per trobar recursos i reeixir, perquè és molt complicat engegar un projecte de rugbi professional a Catalunya, que és un país sobretot de futbol. Haurem de ser creatius per trobar recursos.
Què us demana l’organització que està al darrere de tot plegat?
El pla de negoci té tres potes molt importants: la financera, l’esportiva i la de comunitat. Estem treballant en totes tres. Ells veuen que tenim un pla amb sentit comú i ara necessitem temps per desenvolupar-lo. Ho hem anunciat i hem posat cares als fundadors, perquè el temps ens apressa si volem competir la temporada vinent. Quan tornem de Sud-àfrica, hem de començar a trobar capital.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)