Nosaltres vam començar a escriure una aventura junts fa quaranta setmanes i, setmana a setmana, aquest grup s’ha anat cohesionant més, s’ha convertit en un molt bon equip de rugbi, un equip que ha cregut, que ha tingut confiança en si mateix i que ha volgut competir per tot i al final ha guanyat el títol a Sant Boi.

El Baldiri Aleu parla per si sol, sempre ens porta i ens acompanya. És la millor afició que hi ha en aquesta lliga. I la mentalitat d’aquest equip, que sempre competeix, sempre lluita i mai es dona per vençut. I això ens ha donat un extra per estar sempre dins de competició. I quan la segueixes i no abaixes els braços, acabes traient coses positives.

Amb aquests jugadors, mentre tinguin ganes de competir i lluitar en cada partit i en cada competició, la Santboiana viurà una molt bona salut esportiva.

Bé, quan la vaig viure com a jugador, fa setze anys, era dins del camp, controlava el que feia jo, el meu joc, era molt jove i anava a dos-cents per cent pel camp donant-ho tot. Ara, des de la posició d’entrenador, estàs intentant controlar moltes més variables, intentant fer un pla de partit i enfocar les coses correctament perquè els jugadors estiguin confiats i vulguin jugar al seu màxim nivell. Patim molt per ells, però alhora estem tranquils perquè sabem que els nostres jugadors s’ho deixen tot.

Per mi la clau ha estat el grup humà. Hem estat quaranta setmanes treballant sense descans, tots els dimarts, dimecres, divendres; els viatges, les reunions i tot això ha fet que el grup s’hagi cohesionat i ha fet un grup humà increïble. Són com una família i això es trasllada al terreny de joc, on tots els jugadors van a l’una.