Handbol

JORDI RIBERA

SELECCIONADOR ESPANYOL D’HANDBOL

“És un orgull la capacitat de l’equip per reformular-se”

“En el mundial s’ha demostrat que la selecció mai ha perdut la cara i en els moments més difícils ha trobat altres maneres de poder competir”

“Mai m’he obsessionat amb les medalles, però m’agrada que els equips siguin identificables i tinguin un alt nivell competitiu”

Hem aconseguit que tothom tingui clar que el col·lectiu és el més important, i que tothom s’ha de sacrificar
La integració dels nous és una altra marca de l’equip. No era fàcil mantenir el nivell amb nou debutants al mundial
La lliga Asobal fa passos endavant, però és clar que hi ha altres llocs amb més pressupostos i possibilitats per fitxar

Jordi Ribera (Sarrià de Ter, 1963), seleccionador espanyol d’handbol des del setembre del 2016, va tornar fa una setmana d’Estocolm amb la medalla de bronze del mundial. Un èxit més del tècnic sarrianenc, que des de la seva arribada a la banqueta de l’equip estatal ja suma sis podis en grans campionats. Més enllà de la consecució de medalles, el mèrit de l’entrenador català és haver bastit un grup humà amb una enorme capacitat competitiva, amb molta varietat de recursos tàctics i capaç de sacrificar-se sempre pel bé del col·lectiu, per sobre de les individualitats.

Felicitats! Ja s’ha convertit en l’entrenador més llorejat en la història de la selecció espanyola.
Tampoc em fixo gaire en aquestes coses. Tothom està molt pendent del tema de les medalles, però mai m’hi he obsessionat gaire. M’agrada guanyar, fer les coses bé, que els equips se sentin identificats i que tinguin un nivell competitiu alt. I si fas això sempre tens més oportunitats de tenir premis. Però ja t’ho dic, ni m’obsessiona, ni és una fita molt important per a mi.
En un país tan abonat a la crítica fàcil, els elogis li arriben d’arreu.
Portem una trajectòria bastant bona. És difícil trobar una selecció que hagi encadenat tants grans campionats arribant a les semifinals i finals, i ho hem aconseguit des que vam guanyar l’europeu del 2020. Si a això hi afegim que les seleccions juvenils i júniors han quedat campiones d’Europa l’estiu passat, la veritat és que estem en un bon moment.
El que va quedar clar després del desenvolupament dels quarts de final i de la pugna pel bronze en el mundial és que aquesta selecció no es rendeix mai. És un dels factors que més l’enorgulleix?
Aquesta és la fita de qualsevol entrenador, que el seu equip sigui sempre competitiu. En aquest mundial s’ha demostrat que l’equip mai ha perdut la cara, i fins i tot en els moments més difícils l’equip ha estat capaç de reformular-se, i de buscar noves maneres de poder competir. Hi hagut partits en què anàvem perdent, però l’equip ha estat capaç de canviar el que estava fent i al final aconseguir guanyar el partit. Això és molt important per a un equip i un orgull per a un entrenador.
Sempre es diu que en l’equip espanyol el col·lectiu preval per sobre de les individualitats, però el cert és que han tingut dos jugadors, Alex Duixebàev i Angel Fernández, en el set ideal del campionat, i el mateix Gonzalo Pérez de Vargas que hi podia haver estat perfectament com a millor porter.
Hem aconseguit que tothom tingui clar que el col·lectiu és el més important, i que tothom s’ha de sacrificar. Hi ha partits en què sobresurt un jugador, i en el següent doncs en sobresurt un altre. En cada moment i segons les característiques del partit hi ha jugadors que tenen un ascendent per sobre dels altres. Tots són capaços d’entendre que el més important és el joc del grup i aconseguir cadascuna de les fites.
El concepte canvi generacional no li agrada gaire. Deu ser perquè la renovació en la selecció és una cosa contínua. En aquesta ocasió hi havia fins a nou jugadors debutants en un mundial i quatre que ho feien en un gran campionat.
És difícil quan estàs a la selecció apostar per nou debutants i mantenir un bon rendiment. Això també és una mica la marca de l’equip. Els jugadors nous que venen són molt ben rebuts. Aquest suport que reben fa que cada jugador pugui aportar el millor d’ell mateix. És un element important que el grup ha sabut gestionar amb el pas dels anys. Del canvi generacional, se’n parla pràcticament des del 2016, i de mica en mica hi ha jugadors que han anat sortint i n’han entrat d’altres que ho han fet bé. És una cosa que és bona fer-la de manera progressiva. Després dels Jocs de Tòquio hi va haver un grup de més veterans que sí que van fer un pas al costat, i l’equip ha continuat sent competitiu. El gran dubte potser era l’europeu del 2022, i vam arribar a ser subcampions.
Aquesta marca de grup i els bons resultats suposo que també tenen a veure amb la gran tasca que es fa amb les seleccions juvenils i júniors, totes dues campiones d’Europa?
Sí perquè ara ja comencen a entrar jugadors molt joves, com és el cas de Dani Fernández, i la veritat és que ho va fer molt bé. Primer és una tasca de tots els entrenadors formatius dels clubs, i després nosaltres els integrem a les activitats del CAR de Granada. Hi ha una setantena de nanos de cadascuna de les categories, i després passen als júniors i juvenils. Tots tenen una mica un patró de joc, un abecé que ens identifica en totes les categories masculines. Aquesta identitat ens dona més força, sent conscients que la punta de la piràmide és l’equip absolut.
Pel que fa als catalans del mundial, va haver de canviar Ian Tarrafeta per Pol Valera tot just en la segona jornada del campionat.
Va ser una pena la lesió de l’Ian perquè havia fet una molt bona preparació. L’any passat ja havia tingut molt bon rendiment quan vam guanyar la medalla de plata en l’europeu. La seva baixa ens va trastocar molt les rotacions en l’equip. En les dues últimes temporades ha millorat molt la seva capacitat en l’un contra un, sobretot tenint en compte que juga en una lliga molt competitiva com és la francesa, i això ens beneficia en la selecció. El Pol va venir per substituir-lo. Tot i que ja havia participat en alguna activitat de la selecció, no havia estat en la preparació del mundial, i això ho va notar una mica. Amb tot, ens va permetre fer una mica de rotació en els partits. És un jugador que té molta qualitat, i segurament va pagar el fet de no haver estat en la concentració prèvia.
En la selecció inicial per al mundial només hi havia un jugador de la lliga Asobal, en Gonzalo. Amb la incorporació d’en Pol n’hi va haver dos. Què li diu aquesta dada?
Els millors jugadors sempre busquen els millors clubs per continuar progressant i on tinguin millors condicions contractuals. En la lliga Asobal hi ha molts jugadors joves, és una lliga molt formativa, i és normal que molts clubs europeus segueixin el campionat, tenint en compte el nivell de les seleccions. Així, si un jugador jove destaca li poden oferir la possibilitat de marxar. En tot cas, tot aquest moviment no ens ha generat un descens en el nivell de la selecció. Històricament, ja hi hagut seleccions que han tingut molt bon rendiment i no tenien precisament lligues fortes en els seus països. Penso que la lliga Asobal va fent passos endavant, però és clar que hi ha altres llocs que tenen més capacitat pressupostària i més possibilitats de fitxar. I els jugadors, lògicament, si tenen possibilitats de millorar tant el seu aspecte esportiu com contractual, doncs intenten marxar.
Divendres passat el Palau d’Esports de Granollers va tenir una entrada espectacular en el partit contra el Barça. Potser també hi té alguna cosa a veure el bon paper de la selecció estatal en el mundial?
Segur que també hi ajuda. En tot cas, era un partit molt atractiu amb la visita del Barça i l’inici de la segona volta. Segur que des de Granollers es va fer una bona tasca de promoció. Hi vaig ser, i també vaig quedar molt sorprès perquè crec que ni tan sols durant el mundial hi havia hagut tanta gent en un partit. Això és molt positiu i es pot continuar repetint especialment en les fites més importants del Granollers, que de ben segur tindrà durant la temporada.
Ja tenim els Jocs de París a l’horitzó.
Després del mundial sempre tenim jornades d’activitats amb gent jove, i després ens venen dos partits amb Suècia en l’EHF Euro Cup, que seran al març. A més llarg termini, hi haurà l’europeu d’Alemanya al gener i després la classificació per als Jocs. Estem pendents de veure com queden els grups del preolímpic.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)