Ahir la Volta havia de viure el primer capítol destacat de la història postcentenària. El traçat i la situació de la carrera ho reclamaven. Els ciclistes havien d'unir Sant Esteve d'en Bas i Port Ainé (210 km), superant dos ports de categoria especial i dos més de primera. Una etapa que lluiria en el mateix Tour de França. A més, el principal favorit per adjudicar-se la Volta, l'espanyol Alejandro Valverde (Movistar), es trobava contra les cordes –el dia abans havia perdut dos minuts vitals–, però capacitat per revertir la situació, encara que amb el permís dels altres primeres espases del pilot. El guió, immillorable. Només faltava que els corredors desfilessin pel control de signatures i que Rubèn Peris fes onejar les dues banderetes indicant l'inici de la carrera.

Però la realitat va ser radicalment diferent. Valverde no es va presentar a la sortida perquè no s'havia recuperat de la caiguda de dimarts i, a més, les previsions de pluja desaconsellaven que prengués riscos innecessaris. La decisió no deslluïa del tot la jornada, simplement evitava que les carreteres catalanes es convertissin en testimoni d'excepció de la possible proesa del guanyador de la prova del 2009. En l'aspecte esportiu, però, hi havia marge per a una jornada d'elit. La resta de favorits es disputarien la glòria de la jornada i molt possiblement es postularien a la perfecció per aconseguir la victòria final. Hi havia incertesa per comprovar qui prendria el testimoni de Valverde en el pilot.

Aleshores, la pluja –un bé escàs en els últims mesos en molts indrets del país– es va convertir en protagonista. Va aparèixer de matinada per quedar-se tot el dia i deixar les carreteres perilloses. El pilot va viure el primer ensurt tot just arribar a Olot, on es va produir una caiguda múltiple que va enviar Rabon i Dean a l'hospital, amb contusions, i Zargari a casa; Samuel Sánchez (Euskaltel) també va topar amb l'asfalt i no és segur que pugui acabar la Volta. L'ensurt va cohibir alguns corredors excepte un grup de dotze –Diatxenko (Astana), Tschopp (BMC), Sorensen (Saxo Bank), Vandevelde (Garmin), Ignatenko i Kritski (Katuixa), Golas (Omega) i Kruijswijk (Rabobank) Bardet i Cherel (AG2R), Rohregger (Radio Shack) i Carrara (Vacansoleil)– que van superar el primer obstacle de la jornada, l'alt de Coubet, i van obrir una escletxa que van ampliar fins a gairebé els cinc minuts en l'ascens enmig d'una espessa boira per la collada de Toses.

En aquest punt, les gotes d'aigua van mudar en flocs de neu i les informacions que arribaven des de Port Ainé no eren millors. Es va començar a especular sobre les possibilitats de canviar el final de l'etapa. Els camions i els cotxes dels equips van començar a pujar cap a la línia d'arribada, on els va sorprendre una intensa nevada que els va obligar a fer marxa enrere.

Quedava clar que el final s'havia de modificar. Mentrestant, molts corredors, entre ells Schleck, havien decidit no mullar-se més i plegar; i el grup capdavanter havia ampliat la diferència fins als deu minuts. La neu també va aparèixer en el tram final del port del Cantó i l'organització va decidir avançar la meta en el quilòmetre 155, a deu quilòmetres de coronar el port del Cantó, i posar el punt final al suplici dels corredors.

El grup de dotze s'havia de disputar el triomf parcial en onze quilòmetres. Brajkovic (Astana) va ser el més ràpid i Mickael Cherel (AG2R) es convertia en el líder provisional a falta que els jutges validessin els temps. Finalment, van decidir que els registres d'ahir no es comptabilitzessin per a la classificació general i, d'aquesta manera, el suís Michael Albasini (Green Edge), vencedor de les dues primeres etapes, es manté primer en la general i amb possibilitats de guanyar després d'haver superat l'etapa reina, on s'hauria deixat el mallot de líder.