Duel de plata abans del mundial de Sopot
Campionat d'Espanya en pista coberta. Adel Mechaal planta cara a Manuel Olmedo, però s'ha de conformar amb el segon lloc de 1.500 m en la jornada de cloenda a Sabadell
Adel Mechaal (AA Palamós) va vendre cara la derrota, però en els últims 200 metres va haver de claudicar al poderós final de Manuel Olmedo (FC Barcelona), l'excampió europeu de 1.500 m en pista coberta (2011), que intenta recuperar la senda de l'èxit després de dues temporades marcades per les lesions. El duel entre el palamosí i el sevillà va ser un dels punts àlgids de la reduïda i intensa jornada final del campionat d'Espanya en sala a Sabadell. Amb la medalla de plata, Mechaal va certificar el seu bitllet per al mundial de Sopot (Polònia).
Quiñónez, a l'espera
La competició mundialista també està oberta per al lleidatà Jackson Quiñónez (FC Barcelona), que va assolir el seu setè títol en 60 m tanques amb un registre de 7.79. La mínima és 7.74 i el blaugrana ha acreditat enguany 7.75, però li serviria el registre del curs passat (7.70). “La llista surt dimarts, però té un 90% de possibilitats d'anar-hi. Haig d'acabar de parlar amb ell”, va sentenciar Ramon Cid, el director tècnic de la Federació Espanyola d'Atletisme en referència a la possible selecció de l'atleta d'origen equatorià.
La final de 1.500 m es presentava com un dels principals focus de la sessió de cloenda i la resolució no va decebre les expectatives. Mechaal, com ja havia fet en les semifinals, no va tardar a ensenyar les seves cartes i va prendre la iniciativa superada mitja prova, a 700 metres per al final. Olmedo, protegit enmig del grup, no es va deixar veure fins a la volta següent, quan l'empordanès estirava de valent i col·locava a tots els finalistes pràcticament en fila índia. Al toc de campana, el blaugrana va contraatacar amb decisió a la recerca del seu segon títol. Mechaal s'hi va enganxar a l'espera d'una última oportunitat, però l'andalús ja no va defallir i va creuar la línia de meta amb autoritat. “Ja sabíem que era un atleta molt i molt ràpid en la part final de la cursa. He atacat de molt lluny, quan faltaven uns 700 metres i quan ell ha respost m'hi he enganxat. He esperat a veure si en l'última recta afluixava o li entrava la fatiga, però no ha estat així. Ho he donat tot i estic molt content amb aquesta plata”, va relatar el migfondista d'origen marroquí. Mechaal és a Catalunya des dels cinc anys, però no va adquirir la nacionalitat espanyola fins al 15 de febrer de 2013. “El fet de poder aspirar a les medalles ha fet que m'entreni amb més ganes, amb més constància, amb més motivació i el resultat ha estat aquest: la plata darrera d'un atleta que té un historial i un palmarès envejable”, va sentenciar.
Estela Garcia revalida el títol en el doble hectòmetre
La sitgetana Estela Garcia (València TiM) va revalidar el títol dels 200 m, el quart del seu palmarès en sala, tot i les molèsties que té en els isquiotibials de la cama esquerra. “Dos dies abans del campionat no sabia ni tan sols si podria competir. En el moment de la sortida no podia impulsar gaire, però al final m'hauria agradat baixar dels 24 segons”, va explicar la velocista, que va vèncer amb un registre de 24.17. També van pujar al podi Victòria Sauleda i Ester Guerrero, que van secundar la gran favorita en els 800 m, l'aragonesa Elian Périz. Adrià Burriel, segon en 200 m, i Francisco Roldán i Albert Álvarez, tercers en 800 m i heptatló, respectivament, van completar les places d'honor de la delegació catalana, que va arribar fins a les 14 medalles: quatre d'or, cinc d'argent i cinc més de bronze. Més enllà dels catalans, també va destacar la victòria de la jove gallega del FC Barcelona Ana Peleteiro, que va acreditar la segona millor marca mundial júnior de l'any en triple salt (13,91 m), i les mínimes per a Soport de Mark Ujakpor en 400 m (46.57) i de Borja Vivas, en llançament de pes (20,51).
Enllaços relacionats
Publicat a
Notícies
Dissabte,20 abril 2024