La inversió

Tot i que ni el govern català ni l'espanyol poden afrontar a una inversió com la de Rússia –37.000 milions d'euros, la més cara de la història dels Jocs– Fandos admet que caldrà fer nous equipaments a Barcelona: “Necessitarem un nou espai de gel, sobretot per a les curses llargues, però és evident que farem servir molts dels grans espais esportius de la ciutat, com ara el Palau Sant Jordi i l'estadi Lluís Companys.” El model que es pretén imitar és el del mundial de natació del 2013, en què gairebé no va fer falta cap nova instal·lació i l'èxit d'organització va ser absolut.

Des de la precandidatura s'insisteix, a més, que totes les instal·lacions s'han de poder aprofitar l'endemà dels Jocs. El millor exemple és el de la Vila Olímpica de Barcelona del 1991, que es va vendre com a habitatges particulars i es va convertir en un nou barri de la ciutat.

Respecte a la competició de neu, La Molina compleix, segons Fandos, tots els requisits. La instal·lació que genera més incertesa és la pista de bob, luge i tobogan. A Sotxi, el comitè organitzador va construir la pista més moderna del món, però a Barcelona plantegen altres possibilitats més realistes. “En els Jocs Olímpics d'estiu hi ha competicions que es traslladen a gran distància, per exemple, la vela; en aquest cas hem pensat seguir el mateix esquema i aprofitar la pista de La Plagne (Alps francesos). El COI no ho veu malament, i és una manera d'integrar més territoris en el projecte”, explica la tinent d'alcalde, que té molt clar quin és el primer objectiu: “Hem de ser capaços de començar a organitzar a Barcelona grans esdeveniments relacionats amb els esports de gel, perquè se'ns visualitzi en les grans federacions d'aquests esports.

L'alt rendiment

Un altre dels grans problemes per a una futura candidatura és el deficient nivell, comparat amb les grans potències, que tenen els esports d'hivern a Catalunya i Espanya, com s'ha vist un altre cop a Sotxi. Rússia, a banda d'invertir milions d'euros en les instal·lacions, també va fer un ambiciós pla esportiu que permetés als seus atletes lluitar per les medalles en diverses modalitats, tota una utopia a Catalunya. Tibau admet que, independentment que la candidatura tiri endavant o no, s'està preparant un pla estratègic d'esports d'hivern per promoure la “cultura de la neu i el gel” sobretot a les escoles. Fandos recorda que en algunes disciplines ja s'està en una fase de progressió. “En el patinatge artístic i les proves de surf de neu els resultats internacionals són molt interessants, però volem que això passi en més modalitats”, explica la tinent d'alcalde, que també creu que la formidable actuació del nord-català Martin Fourcade és un aval per a la candidatura. “Els seus resultats demostren que al Pirineu poden sorgir esportistes d'un nivell excepcional”, afegeix.