I tant. No entrava dins dels meus plans aconseguir un desè lloc, i estic molt contenta. Encara em costa de creure-ho, i vaig comprovant les classificacions tot sovint per estar segura que és veritat.

Ho he llegit al Twitter. No tenia aquesta dada controlada. Pel que més contenta estic és per l'equip tècnic que m'acompanya, l'entrenador, els preparadors i la meva família. Moments així donen sentit a tots els esforços que hem fet aquest temps. Que les estadístiques siguin positives també alegra. Però pel que més em satisfà és per la gent que m'envolta. Per un dia hem tingut una alegria, perquè normalment tenim més decepcions.

Vaig sortir 37a. La sortida és en grup, però és evident que és més favorable fer-ho com més endavant millor, perquè has d'esquivar menys gent, encara que no és del tot decisiu. La meva sortida és una mica lenta, em costa força arrencar. Tenint en compte que era una cursa llarga, calia paciència. Tenia al cap no fer moviments estranys, conservar la posició, no enganxar-me amb les altres corredores i fer les coses a poc a poc. La cursa era llarga i, si físicament estava bé, sabia que podia recuperar-me. Em vaig col·locar al mig d'un grup força gran i compacte. De mica en mica vaig avançar posicions. Les tres noruegues es van escapar i em vaig quedar al final d'un grupet, de la quarta a la vint. Podia seguir el ritme, però tampoc no em sobrava res. Mirava de conservar-lo i, sobretot, no perdre el grup. Vaig seguir aquesta estratègia. Com que el circuit m'era favorable, perquè la part final acaba en pujada i això em beneficia més que si és pla o fa baixada, en l'últim quilòmetre vaig escalar dins el grup fins al desè lloc.

Després de la cursa vaig pensar que havia estat molt bé, perquè m'havia concentrat en el que calia. En cap moment vaig pensar el que estava fent, només recordo un moment que se'm va despistar una mica el pensament a dos quilòmetres del final. Em va venir una mica d'estrès i vaig pensar que no podia fallar, que conservar aquell lloc era un grandíssim resultat. M'ho vaig treure del cap i vaig tornar a la realitat de la cursa.

No penso en el que hauria pogut passar si hagués guanyat alguns segons. Per a mi és un resultat increïble, estic més que satisfeta. El que sí que és de valorar és la diferència amb la primera classificada, que és un valor de referència que agafem per avaluar com han anat les curses. Perdre un minut i mig en una cursa de 30 quilòmetres és la diferència més petita que he perdut en totes les curses de la meva vida. Tot i que també s'hauria de veure si les tres noruegues, com que tenien molt distància, van abaixar el ritme.

No. Sóc molt realista. Conec molt bé aquest esport i sé que perquè això torni a passar han d'anar al meu favor totes les variables. A més, en copa del món, per exemple, hi ha més competidores que en els Jocs, en els quals no hi ha tantes places per als països dominants, i és més difícil fer un bon resultat. Dissabte em va sortir tot rodó. Ara sé que aquest resultat és possible, però no crec que el meu nivell sigui per estar sempre en aquestes posicions.

D'entrada, l'estat de forma físic. Ens preparem per mantenir un bon nivell durant tota la temporada, que és llarga i dura cinc mesos, però sempre hi ha alts i baixos i calia afinar per aconseguir el pic de forma a Sotxi. Crec que ho vaig aconseguir. El material també és essencial. Porto disset parells d'esquís de patinador i quinze de clàssic. Segons els tipus de neu has de triar el que millor s'hi adequa. En això et pots equivocar, ja que, encara que fas proves, tot és una mica relatiu i al final has de decidir per les sensacions que tens amb els esquís als peus. Els esquís, a més, han d'estar ben encerats i parafinats. També intervé la sortida en grup. Poden haver-hi xocs i caigudes que et poden fer perdre temps.

No he fet aquesta valoració. Aquesta temporada encara em queden dues curses de la copa del món i hi arribo molt il·lusionada. Em centraré en això perquè tinc ganes d'acabar bé l'any. Després, ja ho veurem.