El degoteig de figures de primera línia de l'handbol mundial pels vestidors del Palau Blaugrana és constant. Els aficionats han gaudit, i encara ho fan, de plantilles excepcionals. Però per més temps que passi i títols que s'aixequin, el dream team de Valero Rivera es manté ben viu en la memòria col·lectiva. Els seus components s'han anat retirant i alguns d'ells continuen vinculats a l'esport exercint d'entrenadors, com Antonio Carlos Ortega (Veszprém), Mateo Garralda (Stiinta Bacau de Romania), Tomas Svensson (entrenador de porters del Magdeburg i de la selecció danesa), Rafa Guijosa (Club Samen al-Hojaj Sabzevar) i Fernando Barbeito, que entrena l'Ángel Ximénez Puente Genil i demà s'enfrontarà amb el conjunt de Xavi Pascual.

Barbeito ja va jugar contra els blaugrana defensant els interessos del Portland Sant Antonio, club al qual va anar a parar el curs 1998/99 després de tretze anys al primer equip del Barça, on havia guanyat quatre copes d'Europa i vuit lligues, entre molts altres títols. “Mentiria si digués que no és especial tornar al Palau. M'he criat i m'he educat esportivament al Barça i sempre li estaré agraït. És la meva primera casa”, destacava dijous a la tarda, poc abans de tancar-se al seu despatx per preparar el partit de la tercera jornada de lliga. Resumir més d'una dècada en una imatge no és fàcil, però l'exjugador considera que “la primera copa d'Europa és un record inesborrable”. I afegeix: “Valero Rivera va ser una persona molt important, ara que també faig de tècnic m'adono que estic marcat per ell.”

De fet, Barbeito no només el va tenir d'entrenador, sinó que va ser membre del seu equip tècnic a la selecció espanyola que el 2013 es va proclamar campiona del món. Aleshores ja feia dies que s'havia retirat i havia alternat la banqueta del Castelldefels amb la dels equips inferiors de la federació catalana i de l'espanyola. Enguany estrena càrrec i debuta en l'Asobal perquè considera que l'Esportiu Castelldefels havia de canviar de mans després de l'ascens a divisió d'honor i un any a la màxima categoria estatal femenina. En un principi, semblava que el seu futur continuaria lligat a l'handbol femení, perquè va mantenir converses amb el campió de la lliga austríaca, l'Hypo Niederösterreich, però al final no van fructificar. El conjunt cordovès el va reclutar a última hora per dirigir el projecte de la segona temporada a l'Asobal. “Em van convèncer per la seriositat i les ganes de treballar dels dirigents. Toquen de peus a terra i prefereixen fer dues passes endavant en comptes de tres. Van a poc a poc. L'objectiu és consolidar l'equip a Asobal. Primer, assegurar la permanència tan aviat com sigui possible i, després, buscar una bona classificació.”

Barbeito es va estrenar amb un triomf sorprenent contra l'Osca a domicili, però després es va encallar a casa contra el Benidorm. Pronostica que la lliga serà complicada i avisa que ningú es pot despistar: “Hi ha equips que tothom pronosticava que serien a la part baixa, com el Sagunt, el Villa Aranda i el Benidorm, i que plantaran cara. A la part mitjana baixa hi haurà molta igualtat. Serà una lliga ajustada i amb sorpreses constants. Tot i que el Naturhouse, l'Osca, l'Anaitasuna i l'Ademar s'han reforçat bé i seran a dalt. El Barça, és clar, va a part.”

A l'exblaugrana no l'atemoreix el Palau i té clar com s'ha de sortir a la pista: “Al Barça se l'ha de jugar sense complexos, però tenint en compte que és el millor equip del món. El Barça destaca per una capacitat golejadora tremenda: corren molt durant tot el partit gràcies a una banqueta àmplia, i a les segones parts no se'ls pots seguir, i es converteixen en una autèntica piconadora. I, a més, tenen una gran qualitat individual. No hem de perdre pilotes clares i s'ha d'estar encertat en atac.”