Enfonsament roig a can Lewis
Hamilton iguala el rècord de victòries en el GP d’Anglaterra amb una cavalcada en solitari, mentre que els Ferrari punxen al final
Vettel entra setè i perd gairebé tot el seu avantatge en la general de vint punts a només un
Silverstone va coronar Lewis i va glaçar el somriure de Ferrari
Gairebé amb la meta a la vista, Räikkönen i Vettel van punxar
La classificació general del mundial de F-1 després del GP d’Anglaterra parla d’una igualtat màxima al capdavant del mundial, amb tot just un punt de diferència entre els dos tenors del campionat, Sebastian Vettel i Lewis Hamilton. Però el desenllaç de la cursa que marcava el pas de l’equador va coronar un triomfador absolut, el pilot anglès de Mercedes, i va glaçar els somriures al box de Ferrari. Hamilton va dominar clarament, mentre que Vettel anava pel camí de parar el cop amb el quart lloc quan, en la penúltima volta, va punxar i va caure fins al setè lloc. El box vermell ja havia rebut un avís en el gir anterior, quan la roda davantera esquerra de Räikkönen també va cedir, però no van ser a temps de curar-se en salut fent aturar Vettel fins que la mateixa dissort el va ensorrar.
El resultat va ser demolidor per a Ferrari. El pilot finlandès va entrar tercer, però l’incident va regalar a Mercedes el segon doblet del curs, que li permet agafar distància en la general de constructors. Per acabar-ho d’adobar, els de Maranello van haver de veure com els vint punts d’avantatge de Vettel en la vigília s’esfumaven en un tancar i obrir d’ulls. Ara el marge de l’alemany és de tot just un puntet, un coixí ben magre davant l’empenta de Hamilton i Mercedes.
Igual com l’any passat, el pilot anglès va rebre un bany de multituds a casa. És la seva cinquena victòria a Silverstone –la quarta seguida–, amb la qual cosa iguala el rècord d’Alain Prost al circuit anglès degà i també el del tetracampió francès i l’escocès Jim Clark en el GP d’Anglaterra. En un campionat aparentment tan igualat, és paradoxal –fins i tot inversemblant– que el d’ahir hagi estat el tercer grand chelem (victòria de punta a punta, posició preferent i millor volta en la cursa) del curs de Hamilton, el cinquè de la seva carrera. Tants com Alberto Ascari i Michael Schumacher i només darrere els vuit de Clark.
Verstappen fa brega
L’enfonsament de Ferrari es va començar a gestar en la sortida, quan Max Verstappen va apartar Vettel del tercer lloc i es va convertir en un mur per a l’SF70H, mentre Hamilton i Räikkönen s’escapolien al capdavant. L’alemany i l’holandès van protagonitzar un estira-i-arronsa sensacional en la volta 13, quan Vettel el va avançar a Stowe però Max s’hi va tornar al revolt següent. Ferrari va decidir llavors anticipar l’aturada a boxs del líder del mundial per mirar de desbancar el Red Bull. Ho va aconseguir, però el mal ja estava fet.
Bottas havia començat amb el compost tou, al contrari que la resta dels capdavanters, de manera que va disposar del supertou en la tirada final. Amb rodes més toves i fresques, el finlandès va empaitar Vettel a un ritme inicial un segon per volta més ràpid. El va encalçar en la 42a, també a Stowe. El Ferrari va resistir la primera escomesa, però en el gir següent ja no li quedaven cartutxos per parar el cop.
Amb tot, semblava que Ferrari salvaria els mobles en territori Mercedes –a més de les quatre victòries seguides de Hamilton, Nico Rosberg també havia guanyat a Silverstone el 2013–, amb Kimi segon i Sebastian, quart. Fins que, gairebé amb la meta a la vista, van arribar les punxades dels dos Ferrari, en l’antepenúltim i el penúltim dels 51 girs –un menys dels previstos, perquè la sortida es va haver de repetir quan el Renault de Jolyon Palmer va quedar a l’estacada en la volta de formació.
Veient el pa que s’hi donava, Red Bull va fer aturar Verstappen, atès que les seves rodes eren les més gastades del grup, després de les de Vettel. Tanmateix, l’holandès no només no va perdre res, sinó que encara va guanyar un lloc, a costa del seu rival en la primera tirada de la cursa. Darrere seu, cinquè, va entrar l’altre Red Bull, de Daniel Ricciardo, autor d’una gran remuntada des de la cua de la graella. Seus van ser bona part dels més de cinquanta avançaments de la cursa, tot i que Magnussen l’havia empès fora de la pista a Woodcote en la cinquena volta, quan l’australià tot just començava la seva remuntada. El de Red Bull també va ser un triomf, tot i que no tan aclaparador com el de Mercedes.
Punxades fantasma
Ferrari té fama de ser l’equip que millor sap gestionar la degradació de les rodes, però ahir els seus pilots van ser els únics que van punxar. Va ser en la recta final d’una cursa que el gros dels pilots van resoldre amb una sola aturada a boxs (supertou-tou), tot i que el traçat de Silverstone castiga força les cobertes. Pirelli va explicar que Räikkönen i Vettel van tenir problemes diferents. Al finlandès se li va desprendre la banda de rodolament, però la coberta no va perdre aire. En canvi, l’alemany va punxar, i per això va cedir molt més temps que el seu company. Per la seva banda, Ferrari va manifestar que els incidents els havien agafat desprevinguts. És cert que Vettel s’havia aturat força aviat, per buscar l’avançament virtual sobre Verstappen, i les seves rodes ja tenien 32 voltes al damunt. Però Kimi havia fet el canvi sis girs més tard, només un abans que Hamilton. I la primera tirada de Bottas (amb tous) i Ricciardo (supertous) també havia estat de 32 voltes.
Per emmarcar
El bany de multituds de Hamilton va ser encara més tonificant veient el daltabaix de Ferrari.
Per oblidar
El podi de Kimi va ser un magre consol per a Ferrari, davant la desfeta de Vettel, l’encara líder del mundial.
Notícies
Divendres,29 març 2024