Nico Rosberg, de 31 anys, acaba d'anunciar mitjançant el seu compte de facebook que es retira de la Fórmula 1 cinc dies després d'haver guanyat el títol a Abu Dhabi, en un cop d'efecte impensable –només la retirada de Casey Stoner s'hi podria comparar, i gràcies–, els efectes del qual encara no són previsibles.

Rosberg ha emès un llarg comunicat de caire molt personal, fins i tot amb to poètic, en què explica les raons:

“En 25 anys a les curses, ha estat el meu somni convertir-se en campió. A través de la feina dur, el dolor, els sacrificis, ha estat el meu objectiu. I ara ho he fet. He pujat la meva muntanya, estic al cim, i em fa sentir bé. El meu sentiment més fort és ara el profund agraïment a tots els que m'han donat suport per fer realitat aquest somni.

Aquesta temporada he empès com un boig en cada aspecte, després de les decepcions dels últims dos anys, que van alimentar la meva motivació a nivells que mai havia experimentat abans. I, per descomptat, això ha tingut un impacte en els que estimo, també. Ha estat un esforç de tota la família, de sacrifici, de posar-ho tot darrere del nostre objectiu. No puc trobar paraules per agrair-li-ho a la meva dona Vivian; ha estat increïble. Ha entès que aquest any era l'oportunitat de fer-ho, i ha creat l'espai perquè jo em recuperés entre cursa i cursa, s'ha ocupat de la nostra filla cada nit i ha assumit el control quan les coses s'han posat difícils i ha posat en primer lloc el nostre campionat.

Quan vaig guanyar a Suzuka, des del moment en què el títol estava en les meves pròpies mans, va aparèixer la gran pressió i vaig començar a pensar a posar fi a la meva carrera si em convertia en campió del món. Diumenge al matí a Abu Dhabi, sabia que podia ser la meva última cursa i aquesta sensació em va aclarir el cap abans de la sortida. Volia gaudir cada moment, sabent que podria ser l'última vegada... Aleshores els llums es van apagar i vaig viure les 55 voltes més intenses de la meva vida.

Vaig prendre la decisió dilluns a la nit. Després de reflexionar un dia, les primeres persones que ho van saber van ser Vivian [la seva dona] i Georg Noite [del seu equip de representants], i després per Toto Wolff [cap de l'equip].

L'única cosa que fa que aquesta decisió sigui d'alguna manera difícil per a mi és que estic posant la meva família esportiva en una situació difícil. Però Toto ho ha entès. Ell va saber de seguida que jo estava completament convençut i això em va refermar El meu màxim orgull en les curses sempre serà que he guanyat el campionat del món amb aquest increïble equip de persones, les fletxes de plata.

Ara, només vull gaudir del moment. És temps d'assaborir les pròximes setmanes, de reflexionar sobre la temporada i de gaudir de cada experiència a la meva manera. Després, agafaré el següent revolt de la meva vida i veurée l que té reservat per a mi”.